Hi ha coses que no canvien i el suport de la conselleria progressista de la senyora Caro a uns motoristes mallorquins que volgueren arribar a Dakar sense que els importàs el recorregut, n'és un exemple. En aquell moment vaig criticar que amb doblers públics es col·laboràs en una demostració de neocolonialisme. Ara, que el vehicle subvencionat és un camió, encara més agressiu amb el medi, hauria de fer el mateix. Però no s'ho paga. Valia la pena recordar que des de l'esquerra s'ha de tenir una altra sensibilitat, que no es pot fomentar la utilització del Tercer Món com a pista d'obstacles -entre els quals s'inclou paisatge, animals i persones-, ni la vida entesa exclusivament com a espectacle. Pretendre que aquesta dreta que ens governa tengui sensibilitat és tant com fer un exercici d'amnèsia i obviar tot el que són, per què hi són, què han fet i fan. Si no demostren sensibilitat amb la pròpia terra, i es declaren incapaços d'entendre el difícil equilibri entre territori, habitants, cultura i economia sostenible, esperar que ho vegin mar enllà és una quimera imperdonable. El paisatge, a Mallorca i a Mali, és un recurs per a l'enriquiment ràpid, un mitjà per a la seva explotació com a parc temàtic, una vegada comprovat que el seu ventre no reserva preuats líquids o costosos minerals. Es reparteixen el botí els de sempre i si hi ha qualque nouvengut tot d'una assoleix el posat i els vicis corporatius. Quasi sempre, polítics sense manies participen del festí o se'n converteixen en els principals actors, tal com s'ha demostrat en ePaís Valencià i en les illes satèl·lits.
l l l
En principi m'ha agradat la proposta de targeta jove per a facilitar les coses als postadolescents que naveguen entre la fantasia del tot és fàcil, representada peCarnet Jove i les seves facilitats per accedir al consum, i la realitat dels salaris baixos i treballs insegurs no dóna per mantenir l'addicció tudadora permesa pel paraigües progenitor. Cert que la iniciativa, com sempre que parteix de la dreta dura i pura, no distingeix entre els joves segons les seves capacitats econòmiques i els fica tots en un sac comú del qual sempre en destaquen els que millors sostens familiars disposen. És a dir, la tasca de foment de les igualtats d'oportunitats que se li suposa a l'administració sempre queda rebaixada enmig desalvi's qui pugui, que jo ajudaré als meus a sortir. Accedir a crèdits blans és una bona manera de fomentar l'activitat empresarial entre els joves. Però aconseguir els crèdits, blans o durs, no es fa per ordre governamental ni, molt menys, per designi del diví president. Les entitats financeres volen avals, garanties que cap targeta pot oferir. Com és habitual, el govern Matas facilitarà els negocis d'aquells que ja en tenen com fan més barates les transmissions patrimonials dels que tenen patrimoni. Però ho fan bé, tot s'ha de dir, perquè els que ni ensumaran la blanor d'un crèdit ni la facilitat d'una herència també els voten. Chapeau!