S'arriba a la ciutat i d'entrada tot es fa estrany. El temps ha pastat i, des de l'última visita, sempre hi ha una llum diferent. O potser és el cansament acumulat durant una llarga nit d'aeroports i vols nocturns plens d'insomni? Les ciutats sempre canvien un poc, però no massa. Així al cap d'uns moments d'arribar-hi de nou tot es descobreix així com era. Es fan clarors sobre la memòria enfosquida i, de sobte, tornes a trobar el punt exacte per fer-la teva. La ciutat es dirà Damasc, El Caire, Istanbul o Barcelona. L'afecte és el mateix.
A cada ciutat s'hi troba el restaurant que acaba d'obrir-te les portes perquè, entre tu i l'urbs, es crien els lligams necessaris que vos faran inseparables. Escric Damasc i pens en el restaurant Rayess, allà on vaig provar un vi infernal, una cervesa acceptable i uns mezze bons; els perfumats productes i espècies diverses del Basar Egipci d'Istanbul fan pujar fins al primer pis, allà on el restaurant Pandeli ofereix menjars exquisits en un entorn de blanc emmidonat i rajoles d'Iznik; El Caire va molt lligat amb el Felfela, un restaurant, a vegades massa turístic, que fa bones sopes de vegetals i uns deliciosos colomins farcits; a Barcelona...
A Barcelona no li trobaria el seu gust si no existís el restaurant Pitarra. Les coses són així. Enfiles el carrer Ferran, tombes per Avinyó i, quan ja sents la proximitat mediterrània que es deu veure des del final del carrer, allà mateix hi apareix aquest establiment centenari on sempre hi ha instal·lada la calidesa. Totes les calideses. Els nombrosos rellotges del local marquen un temps impossible de controlar. Allà el temps el marquen els germans Roig: Jaume a la sala, Marc als fogons. Dos artistes discrets i molt solvents. Cuina tradicional posada al dia, plats que porten els perfums originals dels ingredients de primera qualitat, presentacions acurades però no excessives... Plats de caça quan és el temps, llegums verdes quan arriben just a punt, productes de la mar quan es poden oferir ben frescs. Al Pitarra s'hi recuperen, tot netejant les hores de massa cansament, els sabors perduts dins els calaixos de la memòria. Dinant al Pitarra.