El PP passa l'equador de la legislatura en una còmoda posició. No només per l'avantatge que du als partits opositors sinó també, i per ventura sobretot, perquè ha sabut jugar amb gran intel·ligència contra l'oposició de carrer. En la política cultural i lingüística és on més se nota. El mandat de Jaume Matas s'inicià amb un seguit de declaracions presidencials i també de membres del seu Govern, especialment de la vicepresidenta Rosa Estaràs, que s'avenien amb els missatges emesos durant la campanya electoral: mesures per implementar el bilingüisme -entès a la conservadora: anorrear socialment el català dient que l'objectiu és potenciar les modalitats- que se concretarien a IB3 i en un seguit de reformes a l'ensenyament que el gener de 2004 presentà el conseller d'Educació, Francesc Fiol. Totes aquelles manifestacions provocaren una considerable reacció crítica que acusava la coalició PP-UM (el primer com executor i el segon com a còmplice) de voler liquidar el català a Balears. Va ser pura tàctica. Excitar la reacció desbaratada que inexorablement s'apagaria i així el PP podria assolir l'objectiu: estar tranquil, no fer res per català i afavorir la castellanització. Vist en perspectiva, s'ha de concloure que amb l'excepció de Bartomeu Picornell (BP), en aquest diari, tota la resta ens empassàrem l'ham d'una manera o d'una altra. El PP va saber jugar a excitar reaccions histèriques perquè fessin el màxim fum possible. Passat el temps, el que se veu és que l'oposició social, que semblava molt intensa i que atacava la coalició PP-UM per actuar com el «policia» bo i dolent però tots dos objectivament sent «policies» en el sentit de reprimir (o no fer res per) la normalització del català, està trencada i gairebé ni existeix. A UM ja quasi ningú la situa al costat del PP, quan no hi ha cap dada per pensar que si abans hi estava ara no hi estigui perquè el que fa en el Consell és de mel a sucre a aquests efectes i en canvi és substancial el suport permanent que dóna al PP en el Parlament. Tot dos partits han sabut jugar molt bé per guanyar imatge, atraient-se alguns intel·lectuals que els avalen: els que s'acosten a UM perquè pretenen que hi ha diferències amb el PP; i els que s'acosten al PP perquè troben que es millor l'actuació des de dins que no la crítica erma des de fora. Amb el resultat que el suport d'intel·lectuals catalanistes a UM i PP, per separat i/o conjuntament, ha desfet (si és que existí) aquella unitat cultural i intel·lectual contra la coalició PP-UM.
Per altra banda, el Govern, que havia anunciat tantes coses monstruoses ha acabat per fer el que B. P. analitzava que faria. Gairebé res a la pràctica, excepte algunes actuacions sectorials d'importància menor, que potser els professionals de la docència les troben d'enorme transcendència però, siguem realistes, a ningú més no interessen, quedant com a quelcom aïllat, propi del peculiar món dels professors. Fins i tot el repetidament anunciat instrument d'imposició de les modalitats, els informatius d'IB3, a la fi han estat perfectament formals. En resum: no ha canviat ni canviarà cap llei (com preveia B.P.), ni a IB3 ha imposat les aberracions anunciades. Tot el que va dir el Govern que faria no ha passat de ser un mer bla-bla-bla per excitar la gran reacció primària. La qual, a mida que ha passat el temps i la gent ha vist que dels grans perills anunciats res no se concreta, ha anat minvant fins quedar reduïda a estrictes àmbits professionals docents. Que no és que no siguin respectables, per suposat, però són el que són. Inapreciable oposició a un govern que ha guanyat aquesta guerra. Perquè si en lloc d'anunciar el que digué, hagués callat i anant fent el mateix que ha fet, és a dir no res pel català, l'oposició -tant de carrer com política- hagués pogut ser gradual, anar-se incrementant amb el temps i convertir-se si més no en un maldecap pel PP a la fi de legislatura. Ara, en canvi, és tot el contrari: havent excitant la histèria al principi, l'oposició ha quedat anorreada i el Gabinet de Matas pot assolir el seu objectiu amb total tranquil·litat. No fer res pel català, tenir el tub d'escapament d'UM amb els seu jocs folclòrics i, al capdavall, afavorir la ja definitiva consolidació del castellà com a llengua de relació social a Balears. A això se li diu un maneig magistral (o una sort increïble si no ho ha fet aposta) de la tàctica i l'estratègia per desfer l'adversari, en part coaptar-lo, llavors anul·lar les restes i finalment assolir l'objectiu.
Miquel Payeras, periodista