Molts dels que hem transitat des d'una religió fonamentada en el terror diví a una de positiva, lliure i integrada, sentim un cert desconcert davant les noves formes d'entendre, viure i manifestar les conviccions religioses. Alguns dels principals succeïts d'aquests darrers dies han augmentat encara més la confusió de la ciutadania europea davant els límits i el vessant més irracional de la religió. I, per ventura, és inevitable interrogar-se sobre el paper i el nous formats religiosos que s'estan imposant i important, alguns dels quals amb una capacitat extraordinària per convertir la violència en un ritual. Fins i tot, molts ciutadans tenen una tendència natural a pensar que la religió està recuperant un dels seus components socials més perversos, sobretot perquè s'associa molt fàcilment religió a terrorisme i fanatisme. No podem caure en el parany simplista de catalogar la religió a partir de les seves desviacions i dels seus components malèfics, perquè la religió, tanmateix, no ho explica tot. Allò més preocupant, no obstant, és que la modernitat tendeix a oferir respostes i explicacions simples, en sintonia amb la utilitat que aquestes tenen pel sistema mateix. Mentre Europa observa el fet religiós amb preocupació, dimecres un grup d'assistents a un curs del CEU demanava més defensa pública de la religió a Mariano Rajoy. Sortosament, el líder del PP defensà sense ambigüitats la secularització de l'Estat i apostà per una idea moderna del paper de la religió, sense instrumentalitzacions de cap casta. Un fet que l'honora, sobretot en una conjuntura com l'actual en la qual emergeixen moviments religiosos sospitosament integristes, alguns dels quals sembla que es deixarien manipular fàcilment pel PP.
Fenomenologies religioses