Després de llegir les declaracions del portaveu Alexandre Forcades, hom no pot deixar de relacionar-lo amb Nadal Batle i els projectes que sempre tingueren en comú. Batle era un patriota catalanista i un idealista, mentre que Forcades era i és un polític mallorquí, aparentment anticatalanista i amb un cert complex d'inferioritat. No obstant les diferències tan evidents, sentien una certa atracció profesional mútua, mentre ambdós tenien poder. Forcades, tanmateix, deu pensar que el camí més dret per aconseguir els objectius econòmics que reclamen els poders fàctics és, clarament, la independència política. Tampoc no deu creure molt en una constitució, entre moltes altres coses perquè pertany a aquella generació que, en el període constituent estava en contra de l'esperit i de l'articulat de la Constitució de 1978.
La plataforma que lidera ideològicament és nacionalista i independentista, defensa un lloc únic, particular i diferent per a les Illes Balears, però aquest discurs és incorrecte políticament. Atès que a casa no podem menjar, perquè no tenim la clau d'accés al rebost, ens dediquem a escampar murtra i ens sumam a l'orquestra de l'enrenou mediàtic. Tanmateix, al final sempre anam a parar allà mateix, com que no podem aconseguir allò que voldríem, perquè som sectaris, ineficaços i inútils, ens dedicam a impedir que ningú tampoc no ho aconsegueixi. Deien: «Volem comandar a ca nostra», mentre avui diuen «Impedirem que els catalans comandin a ca seva». Aquesta segona fórmula és molt més rendible políticament, sobretot en una terra en la qual el terme empresari va associat a una ideologia política concreta. Uns i altres, empresaris i partit, ho tenen molt clar això. Un país comandat per l'empresariat és, generalment, pobre de quasi tot menys de doblers.