Les protestes a França, molt dins l'estil de la República Francesa, cada dia reben descripcions més exactes. La violència a la ciutat de Lió divendres vespre va ser qualificat per les autoritats com 'els primers disturbis a un centre urbà del país' des que començaren els problemes fa uns quinze dies. Volien indicar d'una forma oficial que la gravetat dels incidents augmentava, com qui insisteix a donar als veïns una descripció detallada de la mida de les flames que cremen ca seva en lloc d'anar a tirar-hi poalades d'aigua. És tot un símbol de la lentitud del govern en les seves reaccions i en l'anàlisi que fa. No hi ha cap solució ràpida a les queixes que tenen els immigrants que viuen a les barriades pobres de totes les grans ciutats franceses i caldrà un temps per arribar a una decisió sobre les mesures que cal prendre. Però aquesta lentitud potser ens faci a tots un bon servei. Altres països han passat pel mateix i no n'hi ha cap que hagi solucionat el problema del tot ni sap quines són les lliçons que se'n podrien treure. A Londres, barriades com Nottingham Hill fa vint-i-cinc anys es convertiren en camps de batalla entre policia i els habitants d'origen caribeny. A altres ciutats, fa només dos o tres anys, varen ser els immigrants asiàtics que s'enfrontaven a la policia britànica, cremaven cotxes i apedregaven negocis. Alemanya ha vist baralles als carrers entre immigrants turcs i les forces de l'ordre. Holanda també ho ha viscut. Però la solució no la té ningú. Hi ha diferents models socials i urbans per prevenir que la frustració vessi d'aquesta manera. Uns dispersen la població immigrant, o estimulen l'expressió religiosa, o subvencionen activitats culturals locals que donen una mica de sentit d'identitat a les comunitats immigrants. Però ningú no té la fórmula per evitar l'exclusió econòmica dels immigrants durant generacions a les ciutats d'Europa. La defensa que ha fet França del seu model social, que protegeix el francès mig, que garanteix un servei de salut i una educació gratuïta, una pensió més o menys digna, subsidis pels aturats, tot i les dificultats que ara han sortit a llum, encara s'hauria de mantenir. Un dels perills del que està passant a França és que ens vulguin convèncer, alguns teòrics del liberalisme, que tot això que passa des de fa dues setmanes és causat pel model social francès. El perill és que ens diguin que la política econòmica del govern de París, les lleis laborals, la protecció social, tot el model francès, s'ha de baratar per una de més semblant a la dels britànics. Esperem que els francesos facin bon ús de la seva parsimònia i evitin caure dins aquest error.
Què cal canviar a França?