Sortir de la norma

Entre el Barça-Madrid d'avui i que demà serà 20 de novembre el cap de setmana diuen que es presenta una mica complicat per a les forces de seguretat. D'aquests dos motius més imminents m'agradaria saber quin pesa més, perquè si segons el Pulsómetro de la Cadena SER el 56 per cent dels ciutadans asseguren que la figura de Franco li produeix indiferència no s'entén la preocupació per possibles situacions violentes. Tal vegada, el que sí hauria de preocupar són els percentatges de nostàlgics i els que no saben que va protagonitzar un Cop d'Estat contra un Govern legítim o inclús els que ho neguen. Al marge de polèmiques i enfrontaments ideològics, aquesta enquesta posa de manifest com de perillós pot resultar el ja conegut «passar pàgina». És evident que una època de transició necessita un cert pacte i mirar cap endavant, però tampoc la transició no es pot acabar convertint en una desmemòria, en una amnèsia col·lectiva que ens faci no només oblidar el passat, sinó canviar-lo i reinventar-lo. I és que per no ferir ideologies i susceptibilitats hem arraconat la nostra història més recent convertint el franquisme en una època grisa i indefinida, oberta a interpretacions. Així ens trobam que ja no es digui obertament «la dictadura» sinó «l'època franquista» i que quan es parli de la necessitat d'homenatjar els morts republicans es repliqui amb els morts del bàndol nacional, com si els 40 anys d'homenatge no fossin suficients. No són bons temps per a la lírica i manco per a la dissensió. Qualsevol iniciativa, reconeixement o declaració que es surti de cert pensament únic pot ser interpretat en termes guerracivilistes, precisament pels mateixos polítics que casi en provoquen una la legislatura passada. El darrer exemple el tenim en l'enrenou de l'Església Catòlica pel comentari fet per un personatge de ficció en una sèrie de televisió de TV3. L'actor Joel Joan a la sèrie que protagonitza, Porca Misèria, va qualificar els capellans de: «colla de reaccionaris que estan en contra de l'avortament, del matrimoni entre homosexuals...». Un comentari adient i conforme amb el paper que l'actor du a terme a la sèrie. Encara que sembli una obvietat, caldria recordar-li a l'Església què significa sèrie de ficció i que si no li agrada sempre pot girar de cadena com fem molts en el dial radiofònic quan per error ens trobam amb la seva emissora. També comprenc el malestar que provoquen aquests comentaris en un temps on la televisió només es nodreix de programes de cor, realities i sèries com Los Serranos o Los hombres de Paco on els personatges són com els de l'enquesta de la SER, molta desconeixença i una mica de nostàlgia. En acabar el cap de setmana ja comptarem. I alerta que la culpa dels disturbis no la tenguin ni els hooligans dels futbol ni els franquistes sinó l'Estatut de Catalunya!