En Biel 'Sales' era un militar felanitxer destinat a Menorca. L'any trenta-sis tenia setanta-dos anys. Vivia allà amb la dona i les seves dues filles quan esclatà la guerra. Anava amb el vapor Ciutadella cap a València quan va ser interceptat pel creuer Canarias. Amb tota la tripulació i viatgers, entre els quals es trobava el cercat Martí 'Bonjesús' de Pollença, foren conduïts al Port de Sóller, detinguts, jutjats sumaríssimament el 19 de novembre de 1936 i condemnats a mort. En capella estant, va enviar a demanar el seu germà i, en tenir-lo davant, es llevà el corretjam de l'uniforme i li digué «Jas, Jaume, en faràs un cabestre per a les cabres, perquè demà a les sis m'han de matar».
Potser la lucidesa de la darrera hora fos causa d'aquesta ocurrència antimilitarista. Però també cal tenir en compte que era felanitxer i que congriava al cervell aquell esperit genial, quasi surrealista, que traspua la Vila on el més beneit sap fer rellotges. Felanitx, per ser singular, conserva, a les boires de la seva història, el xiulet permanent d'una sirena republicana, el mite del bressol de Cristòfol Colom, la velocitat en pista de Guillem Timoner, l'art de Miquel Barceló, l'únic batle del món del PDP o un grup Coloms a la Sala, entre altres excentricitats. Fins i tot, aquests darrers dies -que n'han passades, aquests darrers dies, pertot arreu i no han sortit als papers com les popes trànsfugues de Calvià!- ha sortit a Felanitx una 'eta' particular que encalça na Carraixeta i li diu que no fa falta que cridi tant, que ja no fa por a ningú: «al fons, si no fossis tan depriment, series divertida». Com l'anècdota fatal de la conversa de Biel Sales amb el seu germà Jaume. Si no fos tràgica, podria ser divertida. (És més que recomanable per la seva lucidesa i netedat de presentació la lectura del llibre outsider sobre el Felanitx dels anys trenta, Felanitx 1931-1939: República, guerra i repressió d'Aina Adrover i Joan Cabot que publicà Res Pública l'any 2002).
Cansat de dies tapats i de grisors impertinents, com aquesta convenció pepera, però, la treta a rotlle de la dita de Biel 'Sales' al seu germà no era per parlar de Felanitx. Sinó sobre el tòpic fenici i pràctic del caràcter de la gent d'aquest país casolà, que tendrà una part de veritat, però bàsicament és fals. La història de Mallorca és una història de repressió des de les Germanies i una història de renúncies. La por ancestral al sistema, la desconfiança i la necessitat de passar per vius és un gen més de l'ADN dels joves que han crescut en la baldor, transmès i transformat al pas dels anys dels seus besavis i gent d'antuvi que va néixer i morir en la pobresa de marines com el Son Real, que ens volen fer verd a manera d'Escòcia. Des d'aquesta part de la badia he vist partir en bandada caramulls de guatlères cap a l'Àfrica, altre temps que les tortugues i els esclata-sangs eren habitants lliures de la mediterraneïtat de l'entorn. Els joves mallorquins són més plens de por d'allò real del que sembla aparentment i s'hauran de beure el país malgarbat que els destrueixen. Sempre seran a temps a darrera hora, si la lucidesa els inspira, a fer-ne un cabestrell o un moneder, per a un euro.
I bé Es preparen multitud d'actes commemoratius dels 75 anys de la República arreu dels pobles de Mallorca. Sabeu on hi posen impediments oficials? A molts llocs, fins i tot partits d'esquerra reneguen dels seus orígens. Però a sa Pobla, poble del qual és difícil parlar-ne als diaris, el cabrum oficial tem que es pugui ferir la sensibilitat dels que sempre han manat poc democràticament