Com esperaven molts, al final no hi va haver unitat en la manifestació que tingué lloc ahir a Palma amb motiu del Dia de la Dona Treballadora. Una aspiració històrica, primer de l'esquerra i després del conjunt dels demòcrates, la d'aconseguir la plena igualtat de les dones davant la llei i en tots els àmbits polítics, econòmics i socials, que encara topa, a la pràctica, amb ressentiments i malentesos. S'ha de fer un esforç per totes les bandes per superar aquesta divisió. L'emancipació de les dones és recent a l'Estat espanyol. El franquisme fou especialment dur amb les seves lleis sexistes, que es varen mantenir en vigor fins a la mort del dictador. Fins al 1975 les dones casades no podien treballar sense el permís per escrit del seu marit; les fadrines estaven supeditades a tutelatge patern fins als 25 anys i havien de fer eServicio Socia si aspiraven, entre d'altres coses, a obtenir el passaport. La Sección Femenina deMovimiento ajudà a mantenir aquesta autodiscriminació fins fa només trenta anys. Aquesta era una de les causes de l'endèmic retard de l'Estat espanyol respecte al conjunt d'Europa. Vists aquests patètics antecedents, només ha d'imperar la unitat en tot el que fa referència a l'alliberament de la dona. I les que pertanyen al PP també poden fer una gran tasca transformadora del pensament conservador en defensa de la igualtat. Són tants segles i mil·lennis de discriminacions que la unitat d'acció és un deure de tots, començant pels progressistes, que han de veure en la dona un extraordinari actiu de cohesió i de motor de canvi social.
Divisió política en el Dia de la Dona