Acab de llegir un article publicat per Denis Bradley a l'edició de 3 de març del diari Irish News (http://www.irishnews.com) en què analitza, des d'un punt de vista moral, l'actitud del DUP (Democratic Unionist Party) a la política d'Irlanda del Nord. El DUP, liderat pel reverend Ian Paisley des de fa trenta-cinc anys, és el partit unionista (partidari de la unió d'Irlanda amb la Gran Bretanya) més votat. També és el que més traves ha posat al funcionament normal de les institucions democràtiques emanades de l'Acord de Pau de 1998, al referèndum sobre el qual, per cert, va fer campanya pel NO. Denis Bradley és un dels testimonis directes dels fets de Bloody Sunday, el dia en què tretze persones innocents varen morir als carrers de Derry assassinades a sang freda per l'exèrcit britànic. En aquells moments, gener de 1972, Denis Bradley era capellà i va administrar l'extremunció a alguns dels joves ferits de mort aquell dia. Han passat els anys, va penjar els hàbits, i ara és un home casat amb fills. Té fama d'haver fet de correveidile entre l'IRA i el govern britànic, a través de MI6, en les negociacions secretes que assoliren el primer cessament d'operacions militars declarat per l'IRA l'any 1994. Actualment ocupa el càrrec de vicepresident de la Junta Directiva del Cos de Policia d'Irlanda del Nord (PSNI).
Constituït a finals de 2001, aquest organisme públic té l'encàrrec de vetllar perquè el nou cos de policia sigui «efectiu, eficient i imparcial i tengui la confiança de tota la comunitat», al contrari de la partidista i sectària RUC que substitueix, en compliment de les recomanacions de l'informe Patten. La Junta Directiva la formen polítics designats pels partits amb representació a l'Assemblea i independents, com Denis Bradley, però Sinn Féin, el partit nacionalista (partidari de la reunificació d'Irlanda) més votat, encara no hi ha designat els seus representants, com a protesta perquè les recomanacions de l'informe Patten encara no s'han acabat d'implementar del tot. Tanmateix, el DUP no els hi vol, els de Sinn Féin, no els vol enlloc, i hi posa tota classe d'obstacles per impedir que exerceixin llur legítim mandat democràtic. En traduesc un extracte, de l'article de Bradley, i us propòs un exercici.
L'extracte: «El DUP sembla que està convençut que ocupa l'espai de la superioritat moral i la integritat democràtica. Insisteixen que tenen més vots que qualsevol altre partit polític, que són els que més defensen la llei i l'ordre, i que són ells que han forçat la rendició de l'IRA. Rebutgen qualsevol argument en contra d'aquests principis i assenyalen amb el dit de la moralitat aquells que no hi estan d'acord o no accepten la seva postura. Fins i tot hi ha indicis que creuen que comencen a atreure gent de la comunitat nacionalista a aquest terreny de solidesa moral. Cal reconèixer que és un plantejament interessant i, fins i tot, astut però, també, que és un plantejament molt perillós, que voreja l'amoralitat més absoluta. [...] La moralitat adoptada pel nacionalisme irlandès és la que ha persuadit i pressionat l'IRA perquè cessi la campanya militar i abandoni les armes. [...] Es basa en una lectura intel·ligent i integral de la història. [...] El DUP també té una història. La seva actitud i el seu comportament el fa en gran part responsabe de l'inici i de la continuació de la violència. Han promogut i han provocat actituds i polítiques interessades, partidistes i intolerants».
L'exercici: allà on diu DUP, poseu-hi les sigles del partit espanyolista que considereu més contrari al diàleg per acabar amb la violència i, allà on diu IRA, poseu-hi les sigles d'algun grup armat basc que voldríeu que deixàs les armes definitivament com ha fet l'IRA, l'estiu de l'any passat. Potser arribareu a la mateixa conclusió que Denis Bradley: «En termes bíblics i teològics, és com Pilat, que se'n renta les mans de la mort de Crist. Les mans netes no són, necessàriament, mans innocents».