Segueix-nos F Y T R

Les opcions de Calvo

|

Despús ahir a la fi Francesc Antich, acompanyat de Francina Armengol i davant de tota les cúpules de les agrupacions del partit a la capital a més de nombrosos dirigents i càrrecs, presentava Aina Calvo com a candidata a batlessa de Palma. Bones paraules, somriures i fins i tot un brindis per intentar dissimular el ball de bastons i ganivets que han protagonitzat les diverses tribus d'ençà que l'octubre la direcció nacional comunicà a la regional que donava total suport a Calvo com a candidata. Pot arribar a ser batlessa? Abans de saber què li espera a les urnes, haurà de demostrar que el que digué, «assumesc el liderat del projecte socialista a Palma», és quelcom més que paraules. El problema del PSOE a la capital, i de fet a tota banda a on perd les eleccions, que són molts municipis, és la manca de liderat. El suïcidi orgànic d'aquest partit és absolut. En efecte, la direcció és balear però a la pràctica està buida perquè manen les agrupacions insulars. Les quals, excepte la de Menorca, són elegides per agrupacions locals especialitzades en no mirar massa enllà del nas particular: per exemple, a Mallorca, el municipi més gran que controla el PSOE és Binissalem (amb un cens d'uns 4.500 votants), cosa que ja diu molt dels resultats de 2003, que foren saludats per la responsable mallorquina, Armengol, com un gran èxit. Doncs bé, ha estat aquesta agrupació insular que ha endarrerit, intentant avortar-la, la candidatura de Calvo a Palma (50% del cens electoral de tota l'illa), sense que la direcció regional tengués empenta, voluntat o poder, o una mica de tot, per pegar un cop damunt la taula, i només -segurament- perquè la candidata compta amb l'explícit suport de la direcció nacional a la fi ho ha estat, que si no... És només un exemple de la inexistència d'una, pròpiament, organització, si més no a l'alçada que el nom ha d'indicar per a un partit que diu voler ser de govern. És en aquesta bogeria de partit a on Calvo haurà d'assolir el previ liderat a Palma, si vol tenir alguna opció real de ser batlessa.

Suposem que sí, que, pel que sigui, passa el miracle i Calvo compta amb el sincer suport i feina de totes les estructures del partit. Bastaria per assolir l'objectiu? El PSOE torna fer moure la bubota dels mítics vots «adormits» a Palma. La darrera vegada que varen estar desperts va ser el 1987. Farà vint anys. Na Calvo en tenia 17. Ja és dormir, ja. En ZP n'estirarà de nous. Segur. Però no serà suficient. Si tot, com pareix, queda reduït a confiar amb en ZP i alhora amb que en Miquel Nadal aconsegueixi l'acte de regidor i així impedir la majoria absoluta del PP, és molt confiar. UM ho té molt magre. El 1999 tengué regidor i el va perdre el 2003. Cosa que fa pensar que el podria recuperar. Però enganya la dada, així dita. Els 7.814 vots d'UM, un 6'4 per cent, de 1999 li donaren l'acte només perquè l'abstenció va ser brutal: 53%. Quatre anys més tard va baixar 1.500 sufragis -que no és poc: un 20%- i se quedà en el 4'1 per cent, però és que amb els mateixos vots que el 1999 s'hagués quedat igualment fora (per no arribar al 5 per cent). La qual cosa dóna idea del suïcidi que és pel PSOE fiar el seu destí a èxits aliens. Tampoc pot confiar gaire en la coalició d'esquerres previsiblement encapçalada per Eberhard Grosske (bé, ja ho veurem si se confirma en el seu moment, això), perquè, igual que a tot Mallorca, l'aliança d'esquerres restarà sobre el que conjuntament tengueren PSM i EU-Verds: 5 escons. Per altra costat, si bé és probable que la participació l'any que ve sigui superior a la de 2003 (56'5 per cent), no és creïble que augmenti tant com per convertir-se en una ona de vot socialista que teledirigida per ZP dugui Calvo a asseure's al despatx ara ocupat per Catalina Cirer, a no ser que s'ajuntin les eleccions municipals i autonòmiques amb les nacionals.

Així que a Calvo no li basta en confiar amb factors exògens. Necessita treballar-se la victòria per ella mateixa. Només tirant cap el 35% del vot (27% el 2003) o superant-lo pot aspirar a sumar 3 escons als actuals 9 per llavors, amb els de la coalició d'esquerres, mirar cap el despatx de batlessa amb opcions d'asseure-s'hi. És possible. Ara, només convertirà en acte aquesta potencialitat amb molta feina i eficiència. Depèn d'una condició sense la qual és impossible: que en efecte arribi a assumir i se li reconegui el liderat socialista a Palma. Amb un parell de mesos ho sabrem.

Miquel Payeras, periodista

+ Vist