L'aposta del PSOE balear per a les eleccions de l'any que ve ja està clara. Confiar en l'efecte ZP i alienar fil per randa les candidatures locals i regionals al líder nacional. Implica sobretot esborrar tota aquella punta que surti dels marges de la línia marcada. La dada més reveladora al respecte són les declaracions en favor del bilingüisme que ha fet la candidata a Palma, Aina Calvo, o el progressiu ús del castellà per part de tots els dirigents. Per suposat a uns agradarà i a d'altres no, aquesta rectificació socialista. Tanmateix, des d'un punt de vista d'estricte anàlisi asèptica, el cert i segur és que si el PSOE vol algun dia ser de veres una alternativa per si sol al PP només ho assolirà fent el camí que ara ha començat.
Se tracta d'un camí que no serà curt i en el qual no se pot entendre la cita amb les urnes de l'any que ve com una estació final. De fet, tot indica que -encara que mai no ho reconeixeran, com és obvi- els dirigents socialistes llauren el futur sense obsessionar-se amb el resultat de 2007. És a dir, que el camí va molt més enllà: el 2011. Excepte, per ventura, a Palma, a on hi ha més probabilitats a curt termini. Només així s'entén l'estratègia socialista d'intentar activar al màxim possible el vot que a les eleccions nacionals l'acompanya i que a les regionals el deixa anar. Se tracta d'una base sociològica que només anirà a les urnes si ZP els engresca el suficient. Per tant, les candidatures locals i autonòmiques el que han de fer és no aportar res que pugui desvirtuar el valor fonamental. D'aquí l'absència de missatge en clau nacionalista i fins i tot autoctonista, excepte el federalisme que, en qualsevol cas, no és ni una ni l'altra cosa. Cal recordar la campanya de les generals de 2004, amb aquells cartells a on el candidat local, Francesc Antich, ni apareixia, com per enlloc excepte Catalunya, per adonar-se de per a on anirà la cosa. És el líder nacional el que ha de permetre el salt del PSOE balear cap al futur. Abona la idea que és una aposta a mig termini, 2011, el fet que l'avanç que se vol tenir per al 2007 s'intentarà conrear incrementant la participació electoral. La qüestió està, doncs, a veure quina ha estat la participació tradicional i relacionar-la amb l'esdevinguda en la data de l'eclosió de l'efecte ZP, la de les eleccions generals de 2004.
La participació a les urnes regionals ve definida per la següent seqüència històrica: 1983, 65%; 1987, 67%; 1991, 60%; 1995, 60%; 1999, 57'5%; i 2003, 64'4%. La de les eleccions nacionals que convertiren ZP en president fou del 69'5%. L'objectiu socialista per a l'any que ve ha de ser, en conseqüència, com a mínim igualar el cim autonòmic de participació, del qual en farà vint anys, i, a partir d'ell, aspirar a fregar el de 2004. Si s'observa la tendència històrica als comicis autonòmics és fàcil adonar-se del molt difícil que és que els socialistes puguin assolir l'objectiu. Perquè per qüestions autòctones no hi ha cap motiu per pensar que la participació balear sigui l'any que ve superior a la de 1987. I a pesar que seran unes eleccions municipals i regionals en clau nacional com mai, l'increment de participació només per aquest motiu no pot ser tan intens com per rompre la tendència tradicional i acostar-se a la de 2004, perquè la seqüència és prou llarga i tan sotmesa a conjuntures nacionals de tota mena com que li donen versemblança de gran estabilitat. Per altre costat, el diferencial autòcton de la participació en relació a la mitjana nacional ve marcat sempre en negatiu, fins i tot a les generals passades. En conjunt, per tant, tot fa pensar que el PSOE pensa més a llarg termini que no a curt, tot i que, per suposat, això no significa renunciar a res sinó que l'aposta és ara clarament en favor de les sigles, d'enfortir el partit i no estar, com sempre, a l'espera que els petits li salvin els mobles. O sigui, intentar avançar ara, a costa segurament dels petits, i restant suficient diferència al PP com per poder disputar-li el 2011 l'hegemonia. No és res fàcil, però per primer cop els socialistes han establert una estratègia amb sentit comú, cosa insòlita.
El que queda per saber és si l'estratègia ens reserva alguna sorpresa, com seria la triple coincidència electoral -municipal, regional i nacional- que si bé implicaria moltes coses -bàsicament la liquidació dels petits- no desdiria en el fons de l'anàlisi general.