Aquest mes d'agost està resultant d'allò més depriment però, donades les darreres informacions sobre possibles atacs, millor la tristesa que el terror en tota la seva brutalitat. És quasi impossible no sentir por quan una s'imagina la inseguretat pertot arreu. De fet, encara que s'hagin frustrat els atemptats, el que sí han aconseguit és crear pànic perquè qualsevol lloc pot acabar convertint-se en un bon escenari per a una massacre. Elaborant una llista de llocs on millor no anar els pròxims anys escolt per la ràdio les primeres reaccions i vet aquí que sent el texà parlar de la guerra que en teoria mantenim contra els feixistes islàmics. Estic contenta pel matís, no sigui cosa que qualcú es cregui de bon de veres que això de combatre el feixisme en el món té res a veure amb la guerra econòmica establerta entre aquest telepredicador i els seus còmplices europeus pel control del petroli. I si tenim interessos econòmics per una banda i control ideològic-religiós per una altra, l'equació ens sortirà quadrada. Llàstima que enmig, en un tren, avió i oficina, ens l'haguem de jugar sempre els mateixos.
De les notícies internacionals no cal passar a les pròpies, el panorama és quasi tan desolador com les muntanyes gallegues. La indignació popular clama justícia contra els executors i la farsa mediàtica es posa a frivolitzar comparant i fent rànquings entre Prestige o Incendi. Quin va ser pitjor? Mentrestant, el foc no atura, i des de la distància física és difícil creure que tots els piròmans i desaprensius han triat Galícia per estiuejar. Això de veure conspiracions pertot comença a ser una obsessió, les coses -em dic a mi mateixa- poden ser més simples. Tan simples com que el nostre President, el mateix que quan era Ministre de Medi ambient quasi ni se n'entera del Prestige, sopi amb qui vulgui. Fins aquí tots contents, però després quan sabem que a més de la Televisió li pagam també a Matas els soparillos secrets amb la cúpula d'IB3 a un Hotel discret com el Son Vida, la seva presumpta llibertat se'n va, com a mínim, en orris. Pensant en els possibles temes tractats durant el sopar em vénen al cap la pau a Orient Mitjà, el pròxim convidat al seu Salsa Rosa light... de les eleccions segur que ni en parlaren. Això no estava guanyat?