L'entrada de Polònia i els altres països de l'est a la Unió Europea ha obert les portes a un debat inesperat sobre la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències. És com si abans no poguessin parlar els de l'est amb els seus veïns alemanys, cosa que d'alguna manera és cert, i ara han de refer les seves relacions i repassar la història que tenen en comú. Han trobat que no és tan fàcil posar-se d'acord. Afegit a l'expansió de la UE, hi ha la reunificació d'Alemanya, que ha donat cos a una sola entitat alemanya amb qui es pot parlar, en lloc d'aquells dos, l'Alemanya Occidental i Oriental d'abans, que eren un dels comunistes i l'altre dels capitalistes. En tot cas, els polonesos, txecs i alemanys troben molt del que parlar en el seu passat, sobretot pel que fa a les culpes, les misèries i les víctimes de la guerra. En els darrers vint anys tots han recobrat una part del seu orgull nacional, i es consideren les víctimes del passat. A Berlín s'ha inaugurat una exposició de la Federació Alemanya dels Expulsats sobre els alemanys que varen haver d'abandonar les seves terres i pobles després de la guerra, terres i pobles que sobre el mapa varen acabar en els nous formats països comunistes. Hi va haver milions d'alemanys que varen ser expulsats i es trobaren a l'Alemanya que es dibuixa en els acords de pau quan els vencedors es repartiren el centre d'Europa. Es trobaren, en la gran majoria de casos, en un país que no era pròpiament el seu. L'exposició de Berlín conta la seva història, com a refugiats dins el seu país, i els pinta com víctimes d'una certa represàlia per part dels vencedors. Els polonesos trinen: el seu primer ministre, Jaroslav Kaczynski, ha dit que és intolerable. Com és possible que els alemanys gosin presentar-se com a víctimes de la guerra, demana. Potser és sols el començament d'un debat llarg sobre aquell episodi a Europa, quan les víctimes no varen ser un país o un altre, sinó tots. Però per tenir aquest debat, hem de desfer-nos encara més de les nostres closques que són les identitats dels estats-nació que es barallaren.
Deixar les closques