Reposar

L'any passat vaig passar el mes de vacances estiuenques sense prendre cap contacte amb cap mitjà de comunicació de cap tipus "escrit, audiovisual, electrònic" sota cap concepte. Em volia refer d'un any poc agraït i vaig pensar que fóra una bona recepta perdre contacte amb l'obligat costum d'estar informat dia a dia o de buscar distracció a través de la televisió o la ràdio o el diari. I vaig aguantar l'envit amb tal reeiximent que vaig decidir que enguany ho allargaria una setmana tot: les vacances i la desconnexió informativa. Us puc ben assegurar que han estat cinc setmanes «fora del món» allò que m'ha permès reconciliar"me amb bona part del món. Tot just fa una setmana que m'he reinserit socialment, però ho faig de manera esglaonada, mica en mica: de moment, només llegesc i veig allò relacionat amb el Barça i què voleu que us digui, és una bella manera de «tornar» a començar el curs. La darrera setmana de vacances vaig passar pena per tots aquells amics que tot i estar de vacances mantenien l'addicció diària a la lectura del diari, l'addicció a la idea que s'ha d'estar informat, tant els qui tenen una missió en el món com els que no, que de tot hi ha: són els primers els que hem fan patir més, pobres criatures, perquè és un sacrifici que sol comportar massa sovint una vida edificada sobre uns fonaments encabits en allò considerat «adult»... I no us podeu imaginar com de plaent pot arribar a ser la distància entre la suposada desinformació d'un servidor i l'estatus d'éssers ben informats que passeja sota el braç la gent adulta: és la distància exacta que hi ha entre la quotidianitat i allò que té categoria d'informació, entre mirar i escoltar i mirar"se i escoltar"se. Ah, i lluny d'incrementar la xulla, m'he aprimat un parell de quilos: coses del reposar.