La turista gallega Ana María Ríos ha passat un autèntic calvari a l'Estat mexicà de Quintana Roo després que li fossin trobades bales i un temporitzador dins el seu equipatge sense tancar. La mobilització que s'ha produït a l'Estat espanyol no ha pogut impedir que passàs dotze dies a la presó o confinada a un hotel. Aquests fets han de servir de revulsiu perquè les institucions competents posin en marxa normes internacionals de protecció dels turistes quan viatgen a països exòtics i amb molts de problemes de màfies organitzades i notable descontrol policíac. A més, els turistes tenen dret de ser advertits, abans de començar el viatge, dels riscs potencials que corren, tant dins com fora dels hotels, i de la manera com s'han de comportar per evitar ensurts que poden arribar a ser d'enorme transcendència, com ha estat el cas d'Ana María Ríos. El turisme de masses ha estat un dels fenòmens distintius de la segona meitat del segle XX i encara ho serà durant la centúria actual. Les empreses inversores cerquen zones cada cop més allunyades i més incomparables de països o àrees subdesenvolupades. Així és més barata la inversió. Però la llunyania fa més complex que a moltes d'aquestes bandes estiguin plenament en vigor els valors de protecció jurídica i de seguretat que conformen la civilització, tal com la coneixem a les Balears. És per això que els turistes bé es mereixen un estatut internacional que fixi clarament els seus drets i deures.
El malson d'Ana María Ríos