S'està donant entre nosaltres -potser per a sorpresa d'alguns- un interès creixent pel judaisme o, més aviat, per la cultura i la història jueves, que tant han influït en la cultura i la història europees i d'occident en general. Perquè cal no oblidar que som fills de la cultura del poble jueu, de l'Antic Testament i de l'espiritualitat hebraica, tant com de Grècia i de Roma, en siguem conscients o no, a despit de tants de segles d'antisemitisme i de l'Holocaust, la Xoà, el o la Khurban (ignor si aquest mot hebreu és masculí o femení), el Judeocidi o, senzillament, l'Endlösung, la solució final, com vulguem dir-li, que aquell horror innominable sembla que difícilment podrà mai esser batejat adequadament.
Haurà estat la mateixa magnitud i monstruositat de l'Endlösung el que li haurà trencat l'espina dorsal a l'antisemitisme? Resultaria paradoxal que la gran carnisseria o el gran carnatge nazi de la «raça inferior» per antonomàsia hagués, al final, contribuït poderosament a instaurar, almanco a Occident, justament un nou respecte i una nova apreciació (fins i tot potser una nova solidaritat entre els millors) envers el poble jueu i la seva cultura mil·lenària. Tanmateix -anem alerta a no esser massa optimistes- l'antisemitisme no ha estat esvaït del tot de Europa. Recordem les profanacions de tombes...
Tanmateix, de la neteja salvífica pretesa pel del mostatxet i el seu ramat, d'alguna manera hem passat a una molt sana neteja de molts de prejudicis en la major part de la població europea. Fins i tot a la nostra conservadora Cavorques, víctima del seu aïllament secular, s'ha acabat pràcticament amb l'estigma dels descendents dels conversos, encara que en el nostre cas concret aquest estigma s'ha esvaït simplement pels majors contactes amb l'exterior dels cavorquins i un sensible increment de la cultura popular -si em permeten dir-ho així- gràcies a dos fets cabdals, la transcendència dels quals difícilment podem exagerar, el turisme massiu i la forta immigració rebuda.
En l'àmbit més general, aquest revifament de l'interès per part de la gent lletraferida, sens dubte ha estat produït per l'impacte de l'obra d'una sèrie d'escriptors i pensadors com Franz Kafka, que de forma tan punyent va anticipar el creixement del Leviatan; Sigmund Freud, el pare de la psicoanàlisi; Stefan Zweig, que es va suïcidar al Brasil; Walter Benjamin, que ho va fer a Portbou; Gershom Scholem, el seu amic de joventut i l'estudiós més important de la mística jueva; Emmanuel Lévinas, el gran filòsof d'expressió francesa; Hannah Arendt, la politòloga més esmolada, emigrada als Estats Units; Primo Levi, l'autor de Si això és un home; Imre Kertész, el premi Nobel hongarès; Paul Celan, que va acabar en les aigües del Sena; Giorgio Bassani, l'autor de Il romanzo de Ferrara: George Steiner, l'assagista i crític literari, etc., etc., etc.
Tot això ha tengut conseqüències també per a Cavorques, per descomptat. Gràcies a la inquietud intel·lectual de Lleonard Muntaner, Editor -que tantes col·leccions interessants, de importació d'idees i d'estudis històrics, ha posat en marxa- i a l'associació ARCA Llegat Jueu, s'ha creat SEGELL, Revista d'Història i Cultura Jueva, de la qual acaba d'aparèixer el segon número, amb un interessant esplet d'estudis i d'aportacions documentals i testimonials. Per la seva excepcional importància i interès per a tot practicant i lector de la parenta pobra/rica, no puc deixar d'esmentar molt especialment el treball d'Arnau Pons, Abans de l'alba. Bachmann i Celan. L'amor cortès enfront de l'extermini nazi, el millor estudi que ha passat fins ara per les meves mans sobre la difícil obra de Paul Celan, amb uns comentaris realment molt aclaridors o instructius sobre la seva esquerpa i peculiar terminologia i la seva relació amb la poeta austríaca Ingeborg Bachmann, denunciant de pasada l'antisemitisme de T.S. Eliot, Yeats i Ezra Pound. En poques paraules, un estudi literari que es fa recomanar encaridament i que posa molt alt el llistó.