No trob un qualificatiu més suau ni més ajustat a la veritat: L'espectacle que ens ofereix el PP des de fa una setmana, la fam desesperada dels seus prohoms de conservar el poder al preu que sigui, l'obsessió malaltissa amb què s'aferren a la cadira que els dóna privilegis, prebendes i més coses, són senzillament vergonyosos. No és que em vénguin de nou o que esperàs massa més dels personatges en qüestió. Així mateix, una micoia més de dignitat, una espurna de sentit del ridícul sí que encara els hauria suposat. Però bé, almanco ara ja ningú no pot dubtar de la seva manca de principis, que afecta tota l'estructura fins al seu màxim representant, un senyor Rajoy encaparrotat a demostrar que no té categoria, ni humana ni política, per presidir el Govern de l'Estat. No ho pot fer un home que demostra el seu infantilisme democràtic, demanant al PSOE que deixi governar la llista més votada. La pregunta que s'imposa és: Demanaria això mateix si la llista més votada a una majoria d'institucions arreu de l'Estat fos la del PSOE? No cal que respongui: Això no és més que un primitiu subterfugi per intentar superar l'aïllament total, de les altres forces polítiques i de la realitat del país, a què ha conduït el seu partit amb la seva estúpida prepotència. No és digne de dirigir el país qui s'ha passat mesos insultant barroerament l'actual President del Govern, acusant-lo de traïdor a Espanya i de voler entregar Navarra a ETA, i ara ens surt que UPN i el PSOE haurien de fer un pacte de govern a Navarra perquè tots dos partits tenen la mateixa concepció de l'Estat, deixant a l'aire la resposta a l'altra pregunta que s'imposa: Considera també el PP que, tal com deia que pretenia el PSOE, s'ha d'entregar Navarra a ETA, per emprar el seu primitiu plantejament, o ha estat insultant el PSOE dient una cosa que sabia que no era veritat? Per no parlar del canvi de cromos que proposa per a les illes d'ultramar: Nosaltres vos deixam governar a Canàries, on heu estat la llista més votada, i vosaltres ens deixau governar a Balears, on ho hem estat nosaltres. I ni tan sols se li acut pensar si la proposta els va bé als ciutadans de Canàries o de Balears, que sembla que haurien d'esser els que haurien de decidir! No menys vergonyosa és l'actitud del PP i els seus dirigents a nivell de Balears: No hi ha dubte que el seu objectiu gairebé únic a la passada campanya electoral era destruir UM, aconseguir que no tengués representació a les institucions com a única manera d'assegurar-se ells la majoria absoluta a Mallorca. I quan l'operació ha fracassat, volen oblidar, i sobretot volen que UM oblidi, els insults i les greus acusacions de corrupció amb què l'han bombardejada durant setmanes. La senyora Estaràs, que havia d'esser el «panzer» que els asseguràs la victòria dient que era l'única que podia dur «aire fresc» al CIM i acabar amb la corrupció que hi regnava (potser només es referia a s'Institut! Per altra banda, quin error de càlcul: Ells han aconseguit que la corrupció sigui assumida resignadament per la societat illenca fins al punt que no fa canviar ni un vot, i ara volien guanyar-ne amb acusacions de corrupció!), ha estat ràpidament retirada de la circulació i convertida en el boc expiatori, mentre el President Matas considera que això són coses que es diuen en campanya electoral («pelillos a la mar», diuen els forasters!) i manifesta la seva «voluntat total i absoluta» de pactar amb la senyora Munar. Més, encara: diu que està disposat a fer el que sigui per pactar amb UM. Jo no sé si ho aconseguirà o no, perquè el reclam que suposa la batlia de Palma per a un poll entrat en costura (almanco política) com el senyor Miquel Nadal i la presidència del CIM per a la senyora Munar podria, a pesar de la major experiència i intel·ligència política d'aquesta darrera, esser una temptació massa forta, sobretot quan la contraoferta del PSOE es limita a la lliçó de dignitat que dóna la senyora Aina Calvo i a la possibilitat de «fer més coses per Mallorca» que planteja el senyor Antich. Però esper que l'obscenitat política del plantejament del President Matas el faci inacceptable.
Josep Moll Marquès, periodista