Tot el centreesquerra, que encara manté les diferències pròpies d'un pacte acabat de formar, coincideix amb un fet: Rosa Estaràs és una ganga, un xollo, una benedicció divina. Cada cop que obre la boca ajunta més la coalició de govern. Envesteix de tal manera que recorda un Mihura baixant a esclata cor el carrer de l'Estafeta de Pamplona i sembrant solidaritat entre tots els que participen en els sanfermines. El seu intent d'armar cacau ahir en el ple del Parlament, enrabiada contra UM per un costat i contra els socialistes per l'altre, fa el pacte de ferro. Rosa necessita un curset accelerat de subtilesa política. Si el PP continua per aquest camí sentirà cada cop més la sensació de l'aïllament, i si organitza una cridòria per qualsevol fotesa, quan de veritat tengui motius per protestar els seus exabruptes no tendran efecte.
Es pot fer política de moltes maneres, menys amb ceguesa. Rosa està ara tan tancada que a força d'escomeses absurdes seria capaç d'unir Caïm i Abel, de casar per l'Església Caputxeta vermella amb el llop ferotge i de fer socis empresarials Bush i Bin Laden.
Tot el que ataca Rosa acaba estimant-se, donat-se la mà, marcant un nord comú. Rosa no fa oposició: enalteix i il·lumina els seus adversaris.