Diuen que cada dia que passes, anys empenys. Jo trobaria més apropiat dir que són els anys que ens empenyen a nosaltres i com més gran et fas més de pressa empenyen. Però què hem de fer, si no és desitjar que ens puguin empènyer per molts d'anys, sinó malament rai! Servidora, com la majoria de gent, tenia el costum de fer mil propòsits de canviar segons quins hàbits en començar un nou any. Allò d'«Any nou vida nova». Però enguany he decidit no fer-ne cap ni un. M'he proposat agafar les coses tal com vénguin i tal dia farà un any! Si hi ha vaga d'autobusos a Barcelona, aniré en metro, si el metro també es posa en vaga, aniré a peu. Si hi ha talls de llum, encendré espelmes, ressuscitaré el ràdio cassette de piles, llevaré la pols a les cintes i encara serà romàntic i tot. Si quan entr a una botiga a comprar em diuen «no la entiendo», ja no discutiré, alçaré el cul i agafaré els atapins cap a un altra tenda on m'entenguin, cap problema.
Un dels meus propòsits, no complert mai, era el d'estalviar. Ja em direu si no et fa sentir ridícula fer el propòsit de voler deixar de fer el cafetó el dematí al bar per estalviar un miserable euro i cèntims, quan t'anuncien que tots els serveis bàsics pujaran. I jo he de renunciar al plaer del cafè asseguda al tasser, d'encendre la primera cigarreta del dia i intercanviar frases fetes amb els habituals del local per arraconar un miserable euro, quan ens buiden les butxaques per tots els costats? Ca barret!
Enguany ja vaig començar l'any d'una forma una mica peculiar, per dir-ho de qualque manera. Estava convidada, com cada any, a ca uns amics mallorquins al sopar de Cap d'Any. Voleu creure i pensar i pensar i creure que quan va arribar l'hora de fer-me les piules, em va agafar tanta vessa que vaig desistir. No em vaig veure en coratge d'endiumenjar-me, de suportar segons quines elàstiques estretors, s'estava tan bé amb bata i xoquins! Tampoc no ajudava gaire el fet d'imaginar devers trenta persones rient, cantant i cridant com si arribàs la fi del món i no l'acabament d'un any com qualsevol altre. Mai no he entès el divertir-se per obligació. Quan m'ho he passat més bé ha estat quan la sorpresa i la improvisació han estat els amos de la festa. Res, que vaig començar el 2008 en bata i xoquins, no tenia raïm, ja que no pensava restar a casa, dotze grells de mandarina varen complir la seva missió a la perfecció. A més a més, són molt més bons d'empassolar que els grans de raïm, llisquen més suaus, no et fas mala via i tenen vitamina C, molt bona pels constipats. Un grell per cada campanada d'en Figuera. Això sí, vaig començar l'any amb IB3 i les campanades des de la plaça de Cort.
Xerrant d'IB3, als habitants del Principat ens donen cada retgiró de por. Quan manco t'ho esperes et posen «emissió en proves», surten paisatges molt guapos de les Illes i na Maria del Mar cantant peces d'Amic Amat, és d'agrair però mai no saps el que podràs veure o no. La Nit de Nadal jo esperava amb molta il·lusió les matines de la Seu i el cant de la sibil·la, anunciat per IB3, i només veia cales i grisos, verds i blaus de mar. Vaig telefonar a la televisió demanat si es podria veure la sibil·la, una al·lota molt amatent em va dir que no en tenia ni idea, i jo amb el cor estret, menjant neules fins al darrer moment.
Finalment, vaig poder escoltar la sibil·la de la Seu. Em va venir de nou, feia molts d'anys que no assistia a Matines i acostumada als nins que la cantaven abans, nins d'orelles grosses i cara de fam, la senyoreta amb posat de Walkiria em va despistar. Però ho fa fer molt bé. Després he sabut que és una al·lota que ni tan sols és mallorquina. Tota la meva admiració per ella i per l'excel·lent cant de la sibil.la que ens va regalar.
Xerrant de regals. No puc deixar de mencionar el regal que ens feia el sen Xesc Colom, l'amo de Raixa, ara finit. Estava casat amb madò Francisca Bruno, cosina bona de ma mare, també finida. Quan érem petits i anàvem a Raixa a passar l'horabaixa, mai no ens va faltar per part d'ells el regal d'un bon berenar i la serenor d'antigues i sàvies paraules. Amb ell, ha desaparegut una bona part de la història de Mallorca. Al cel sia.