Aquest cap de setmana Zapatero ha estat a Palma i s’ha reunit amb Francesc Antich per accelerar la concreció de les moltes promeses fetes en matèria d’inversions. No hi hagué cap avanç substancial. Antich "exigeix" i Zapatero escolta amb molt bon tarannà. Com sempre.
Del tramvia, carreteres i demés convenis possibles res no s’aclarí. Segur que Zapatero es mostra sensible a les peticions d’Antich. Però aquestes coses es concreten a cada ministeri i aquí ja la cosa s’enfanga. De la cogestió de l’aeroport de Son Sant Joan l’únic compromís és que "en dos o tres anys" es podria assolir. Allà per l’estiu del 2011. O sigui que encara ha de ploure. Com en tot, les promeses del president del Govern nacional envers la gestió de l’aeroport pateixen una crònica manca de concreció. Bones paraules, tantes en vulguis. Coses firmades, més aviats poquetes. Això sí, deixà que Antich inflàs pit i acceptà la roda de premsa posterior amb el to del balear clarament reivindicatiu. És el que toca ara. El teatre de la política hi obliga i Antich se sent pressionat pels seus socis, així que ha de fer com si es plantàs davant "Madrid".
L’actitud de Zapatero, de dir el que li agrada escoltar al seu interlocutor, es fa més palesa amb l’altra promesa, que fins ara només és això, de la gran reforma de la platja de Palma. Fa mig any que Zapatero s’hi ha referit en ocasions diverses, sempre amb grans paraules que a no res l’obliguen ni no res tenen per què significar. Si amb allò que prometé no ho compleix, doncs ja podem imaginar què suposarà en concret aquesta ambigüitat retòrica envers la platja de Palma. Possiblement hi hagi gestos, promeses d’inversions i al final s’hi faci quelcom. Però de moment allò que era substancial, estructural, essencial de la reforma, com era la construcció del tramvia de la badia, està enlaire per no dir que ens en podem oblidar durant els pròxims anys. També és ver, emperò, que el poc que es coneix de les aportacions regionals no és com per tirar coets. Estan a l’alçada de les grans frases buides de concreció de Zapatero. Per exemple, en els papers que s’han fet córrer sobre el projecte s’hi pot llegir que un dels objectius és la preservació de la identitat cultural, patrimonial, natural i històrica de la primera línia de la platja de Palma. A quina identitat es refereix? A la natural de l’arena treta del fons de la mar que és tan feresta que taca els peus de pols? A la cultural dels carrers del cuixot i de la cervesa? A la patrimonial de les discoteques? A la històrica dels centres d’oci i restaurants de cartró pedra pseudoestil castellà "recio"?...
Possiblement Zapatero acabi per incomplir la suposada promesa sobre la gestió de l’aeroport, es quedi molt curt sobre les expectatives d’alguns en relació a la reforma de la platja de Palma i, per suposat, no ens regalarà tants de convenis com pensàvem ni ens donarà un finançament que conhorti els socis balears del PSOE. Tendrem de tot més del que teníem, però molt per sota del que alguns aspiraven a tenir. Perquè si amb les promeses fetes al Govern català —que té un pes polític molt superior al balear— les va incomplint una rere l’altra, què podem esperar si ni tan sols concreta cap promesa i només ens dóna bones paraules?