Si fa un parell de setmanes eren les declaracions publicades en un llibre de la seva esposa, ara és el que ell cobra. El rei. Tot plegat fa insostenible, insuportable, intolerable i incomprensible la monarquia. Els monàrquics, en ocasió de les vergonyoses declaracions de la dona del cap de l’Estat, argüien que el rei s’havia enfadat fort ferm amb ella, com una manera de salvar institucionalment la cara.
Doncs que s’enfadi amb el govern nacional enguany que ha previst un pressupost per a la Casa del Rei que és una vergonya. Perquè en un moment de crisi econòmica com el que està patint la majoria dels ciudatans del país, ell ha de cobrar no només la generosa assignació "normal" que són quasi 9 milions d’euros –i és diu aviat—, sinó que, a més, ha de rebre un suplement de 3,3 milions per reformes de ca seva? Això és comprensible?...
A Espanya anam cap els tres milions d’aturats, la majoria de la gent que té feina està amb l’ai al cor i no consumeix de lo poruga que ha tornat amb el desastre econòmic que se’ns ve a sobre, per a l’any que ve ningú no s’atreveix a imaginar quants d’aturats pot arribar a haver-hi –fàcilment poden ser 4 milions a final d’any–, els ofegats pels crèdits hipotecaris que no poden fer front al pagament mensual creix exponencialment, empreses de tot tipus –no només constructores i immobiliàries, sinó també d’altres, com del calçat, com hem conegut a Mallorca la setmana passada– estan tancant o passant serioses dificultats... i, en fi, tothom s’estreny el cinturó.
Tothom manco el rei i família. Ell té per l’any que ve 3,3 milions d’euros d’extra per reformar ca seva. Més d’una tercera part de plus sobre allò que cobra anualment. Això no és dilapidar doblers públics sense cap tipus de control, només, sinó riure’s de la gent. La qual no està precisament amb ganes de rialles, vist el que li cau a sobre, i el que li caurà. Als pressupostos generals del 2009 la partida destinada "al sosteniment de sa família i Casa" del rei ascendeix a 8,9 milions. Els quals, com és inveterat consum, els usa ell com li ve de gust i gana sense donar comptes a ningú ni a cap institució. Això és insòlit en el món democràtic. Però més o manco ja ens hi havíem acostumat. Masoquistes que som. Tanmateix no li basta.
No. L’any que ve disposarà –pagant-ho Patrimoni Nacional, departament que en última instància és responsabilitat de la Vicepresidència del Govern, al front de la qual hi ha María Teresa Fernández de la Vega– de 3,3 milions més per a inversions en diverses reformes al conjunt del palau de la Zarzuela. Algunes poden ser explicables per raons de seguretat –com l’accés– però que hi hagi 1,5 milions per ignotes reformes al palau ja no ho és tant, i que 163.000 es destinin a la reforma de la piscina exterior –naturalment en deu tenir d’altres interiors– és com un insult: quin tipus de piscina deu ser que una reforma costi aquesta animalada de doblers? No s’aturen aquí els desbarats: per millores ornamentals al jardí s’hi destinen 30.500 euros.
Tant de bo aquests irresponsables dispendis sumptuaris, més propis d’un monarca autocràtic àrab que no d’un rei d’un país democràtic, facin veure a més gent com és d’inconvenient mantenir una institució unipersonal que avui en dia no serveix de res i que ens costa doblers públics a poalades. I no es tracta –seria fer demagògia massa fàcil– que aquests doblers es poguessin utilitzar per altres coses –al cap i a la fi dins dels pressupostos generals no són tampoc una gran cosa–, sinó per una qüestió de decència en l’ús públic dels doblers de tots.
Perquè per molt que costàs una prefectura de la república, tot, fins al darrer cèntim, estaria fiscalitzat pels òrgans competents i, sens dubte, de cap manera al president se li ocorreria, en plena crisi econòmica que assota tot el país, gastar-se un plus de més d’una tercera part de l’assignació ordinària per a la institució en reformes del palau que fos la seva residència temporal. En fi: la república, de cada dia més imprescindible.