S’ha de reconèixer prou habilitat a Rosa Estaràs per sortir del teòric aïllament en què s’hauria de trobar a hores d’ara el seu partit a causa de l’enfilall d’escàndols judicials, que li esclaten un rere l’altra. Però en el Parlament sap treure punta a les contradiccions de l’adversari i donar alè a un PP en hores d’angoixa. Ahir es va veure, amb el decret Nadal, que els populars no hi veuen malament. La crítica contra Antich és subtil: està aplicant el model del PP i està traint el programa electoral socialista. Rosa també va molt alerta de no dir-ne ni mitja contra la UM de Miquel Nadal, com si aquest estigués formalment en el Govern del Pacte però, en la pràctica, fes la política que convé als conservadors. Rosa només té una arma al seu abast: ser sibil·lina.
I la sap emprar. Veu una disfunció rere l’altra entre l’esquerra i UM, i tracta d’aprofitar-se’n. Si hi hagués més cohesió dins el Pacte, el que fa Estaràs causaria rialles. Però com que hi ha estirades internes, les seves envestides tenen efecte. I mirau que és difícil l’actitud d’Estaràs. El seu partit acumula una llista negra d’imputats que farien tremolar un esquimal dins una sauna. Per Sant Antoni es cantaren gloses del Cola Cao i de Casa Alfredo arreu de Mallorca. No se sap si Matas campa per Hollywood o per les Bahames... I així i tot aconsegueix posar nerviós Antich i li fa veure que trepitja ous amb el seu Pacte. És llesta.