Si els homes i les dones estiguéssim en perill d’extinció, tindrien molt de sentit les prevencions de l’Església. El lector d’aquesta nota ja estarà cansat de veure l’anunci que els capellans han començat a difondre, on es veu un nadó preciós vora d’un cadell de linx. Sobre l’animal, unes lletres afirmen: "Animal protegit"; vora l’infantó es diu: "I jo: ¿qui protegeix la meva vida?". Les sotanes s’oposen a l’avortament, s’han rebel·lat contra l’ampliació de supòsits que preveu la nova llei estatal; és llavors quan a la tropa capellanesca no se li acut altra cosa que aquesta campanya vulgar, demagògica i falsa. ¿Qui protegeix la dona embarassada, però? L’anunci hauria de confrontar una fèmina encinta amb una d’aquestes bestioles –però ibèriques i no boreals, perquè l’agència de publicitat a qui s’ha encarregat la campanya no ha tingut ni la santa correcció d’usar una imatge del linx del país sinó d’un altre que no està en perill d’extinció, bèstia de les felices estepes russes.
L’Església tanmateix no creu en la santedat de la vida: el catecisme que el mateix Ratzinger va contribuir a redactar no s’oposa a la pena de mort. La seva pretesa defensa de la vida també s’avé malament amb la seva croada contra el condó, el qual hauria fet alguna cosa contra la sida a l’Àfrica, malaltia que allà pateixen a hores d’ara 40 milions de persones. ¿Hi ha millor manera, per altra banda, d’abaixar la xifra d’avortaments que no sigui contribuir a difondre els mètodes anticonceptius? A més, si tant creuen en la necessitat de procrear a qualsevol preu: ¿Per què ells mateixos no engendren la seva pròpia progènie? ¿No volen més vida? Doncs que en facin: monges embarassades, capellans pares de família: "Creixeu i multipliqueu-vos…".
I si tant respecten la vida: ¿Per què ha aixecat el papa Benet l’excomunicació dels bisbes ultraconservadors, entre les files dels quals hi trobem el negacionista Richard Williamson, que encara és hora que condemni l’Holocaust, la gran carnisseria humana? El teòleg Hans Küng –una de les ments més preclares del panorama intel·lectual contemporani, company d’estudis i ara rival de Ratzinger, qui qualifica "d’inquisidor retrògrad"– ha estat aquests darrers dies per Espanya, presentant les seves memòries de dissident catòlic: Veritat controvertida. D’elles n’extrec aquesta frase: "Després del Concili Vaticà II, l’exemple paradigmàtic d’error del magisteri és la condemna de les pràctiques anticonceptives, que desencadena una gran oposició al món sencer i, en certes ocasions, fins i tot exposa el papa al ridícul. ¿Com imposarà ell, un baró celibatari, la seva autoritat en una qüestió d’importància existencial, on tot home i tota dona es considera més competent que el Sant Pare?".