Ideologia, més o menys

És humiliant atendre les conclusions partidistes dels resultats electorals. Amb excepcions, deuen viure en convenciment que, si la tropa té el fetge de suportar-los, ben bé pot empassar-se les surrealistes anàlisis. Amb tots els matisos que vulgueu, de les passades eleccions pens que s'ha d'extreure necessàriament un tret comú: per molt menystenguda i descafeïnada que se'ns presenti, la ideologia torna a assumir valor.

Des de la batzacada de la socialdemocràcia arreu d'Europa, víctima d'un vergonyós procés de pèrdua d'identitat i complex d'inferioritat front a la suposada eficàcia neoliberal, fins a les consolidacions dels partits nacionalistes, bé espanyols com UPyD, bé de nacions sense estat com CiU i PNB, o bé els ultranacionalistes d'Holanda fins a la berlusconiana Itàlia. Direu que es fa difícil definir la ideologia de moltes de les formacions que han pres fua a Europa, però el seu discurs és ple de grans paraules, potser buides però grans, i menys recursos a la pura gestió. Potser no és ideologia però, sens dubte, té a veure amb la fe i amb el conhort de la tribu.