"Ja no hi havia temps d'ocupar-se del veler. Qualsevol esforç per a salvar-lo era totalment inútil. L'incendi a bord, combatut vigorosament per l'acció de les bombes, anava guanyant espai i amenaçava tot el velam. Dominades les flames més grans, tornaren a irrompre novament a través de l'escotilla i cremaren veles i cordes. Una espantosa explosió s'havia de produir d'un moment a l'altre. El patró i el seu segon, que manejaven furiosament les destrals, estaven pàl·lids a la vista de tanta dissort i anaven perdent aquella admirable sang freda que tantes vegades els havia caracteritzats. De tant en tant, escoltaven les sordes remors de les flames que tot s'ho menjaven i dels cruixits i fragor dels puntals, que queien de dos en dos. El pal major oscil·là i anà a tombar-se sobre l'àncora de babord i la féu trossos, introduint alhora un extrem en l'aigua, il·luminada per l'incendi, i arrossegant fanals, les veles i el cordam.
En aquell moment, es va sentir una sorda detonació en el ventre de la nau. El patró llançà un crit d'angoixa. Mentrestant, els homes més àgils es llançaven sobre l'obra morta. Una flamarada gegantina sortí per l'escotilla. El pont i els costats del veler cediren i es trencaren. Aquell gran foc flotant s'aixecà sobre les tranquil·les aigües. Durant alguns instants el gran núvol de fum onejà en l'aire i, de seguida, una pluja de restes incandescents queia xiulant sobre les ones i l'esquelet de la nau rebentada, envaïda pel salobre element, va desaparèixer dins les profunditats..." Així ens explica Emili Salgari, en una de les seves obres de ficció, com es perd un d'aquells vaixells de vela del segle XIX, nau de comerç que és víctima d'un incendi. També els nostres avantpassats patiren, i no poques vegades, aquelles tragèdies.
Així, el juny de 1856, la premsa informava sobre el port de Sóller i deia: "A conseqüència dels temporals que regnaren el passat hivern, la nostra marina ha de lamentar la pèrdua de dos vaixells; però, en canvi, en dies passats tingueren la satisfacció de veure botar a l'aigua una nova nau de molta capacitat i excel·lent construcció, i d'aquí a poc temps en veurem botar una altra quasi igual que és a punt de concloure's. Ens referim al xabec Catalina, de seixanta-dues tones, que fou fet a una drassana de Palma i encarregada per armadors sollerics. L'altre és el pailebot Salvador, de quaranta-nou tones, contruït aquest mateix any pel mestre Antoni Ramis, per al patró Jaume Frau." L'any següent i durant l'època hivernal, una violenta tempesta que atacava la costa de Girona ocasionava el naufragi, a Palamós, del pailebot Los Amigos, de la matrícula de Sóller. El seu patró era Berbat Joy i la nau es destrossà contra l'escullera de la Riera de Sant Antoni, a la vista del port. No hi hagué desgràcies personals, però es va perdre tota la càrrega, que era de taronges amb destí als mercats de Marsella. El pailebot havia sortit de Santa Pola."
Naufragis (1856)