S'aguanten bé, malgrat les repeticions, els 94 episodis de les 6 temporades de Sexe a Nova York, encara que les lliçons de Carrie i les seves amigues ja no tenen el glamur fred de la irrupció, el 1998, d'una sèrie que volia demostrar que la gent de Nova York era sexualment "europea". Diumenge en feien al canal Cosmo un capítol crucial (T. 5, Ep. 1): el de la maternitat de Miranda (i l'únic on, amb aquest motiu, en una sèrie on es parla contínuament de sexe, apareix un pit femení), i el de l'acudit de Carrie quan la mare li diu que el nadó no menja gaire: "Pot ser que sigui anorèctic".
Des del punt de vista amable, la sèrie tenia com a paisatge una Nova York on tothom es podia enamorar (i desenamorar) fàcilment (com si NY volgués ser París) però, vista del cantó agre, també era la sèrie on els nadons fan perdre la memòria (i la figura) a les mares. També s'hi aguanten els acudits made in Darren Star i els seus amiguets guionistes, del tipus de la contesta que fa un amic a Charlotte quan aquesta li diu que ha tornat a posar el nom de fadrina a la bústia: "Ara hauries de pensar en l'altra bústia". (I aquest és dels que es poden transcriure...).
“Sexe a Nova York”