Vic ha obert un meló que és qualsevol cosa menys inesperat. Massa temps que l'autoritat competent, el govern central, afegeixi problemes a qui no té competències, els ajuntaments, passant-los una pilota d'impossible joc. Volem viure on el metge no et posa condicions a l'hora d'atendre't, els al·lots no quedan pels carrers per la situació dels seus pares o la subsistència amb mínims estigui garantida. Perquè tots hem caigut en el parany de felicitar-nos de la conquesta de drets sense voler saber els deures que els acompanyaven.
Des dels governs del regne s'ha obviat que si tots tenim els mateixos drets haurem de compartir els mateixos deures, entre ells els de col·laborar al manteniment del sistema, en la mesura de les possibilitats de cadescú. Aquesta disfunció ha inflat tant que comença a descosir-se per les costures més febles: els ajuntaments carregats de deutes sobrevenguts i minvats d'ingressos. Però, com sempre a Espanya, el debat serè imprescindible se substitueix per la cridòria i la demagògia i el PP, responsable de la llei vigent, mira de sucar-hi el melindro. País!
El meló de Vic