Els moviments veïnals sorgiren com a forces d'equilibri amb el poder, que sovint actua d'esquena als interessos ciutadans. En temps del franquisme algunes AV eren molt crítiques i aconseguiren millores pràctiques per als seus barris; es pot dir que foren determinants per a assolir la democràcia. Els polítics varen descobrir aviat que els havien de neutralitzar en base a prebendes o simplement amb diners destinats a tirar coets. La figurera va fer el que mancava i així es consolidaren les associacions titelles. No totes, ni de molt.
D'aquest substrat neix la crisi a Manacor de la que dbalears ha informat. Els partits polítics, sobretot el PP, sempre han cuidat de ficar homes seus, almenys addictes i en darrer extrem submisos entre els mandarins de les barriades amb l'objectiu de no tenir oposició ni denúncia. Així, casos tan greus com l'aigua enverinada, la manca d'escoles, el col·lapse de la sanitat, l'urbanisme... han estat ignorats per la majoria de presidents que han celebrat la seva nul·litat cívica amb generosos dinars comunitaris. Ara mateix les diferents AV del poble, després d'unes eleccions dubtoses, estan enfrontades i la Federació es podria dividir per culpa de tot això. Llepar o criticar i exigir. Aquest és el dilema.
Associacions de veïnats ens mans del poder
Bernat Nadal |