Vull suposar que l'exercici perllongat del poder, sobretot el polític, irremeiablement encamina els subjectes a creure's omnipotents, quasi divins (un temps fins i tot s'ho proclamaven: "Por la Gracia de Dios" i gaudien d'anar baix pali), i com a conseqüència, a la curta o a la llarga, la circumstància els indueix a cometre algunes bajanades superlatives, per dir-ho fi, estan convençuts que tot els està bé. I ja saben la dita: com més teulada, més goteres. Per exemple, saber pels papers que hi ha un poblet anomenat Goito, al nord de la República Italiana, devers Mantua, on la batllessa procedent d'un partit que es qualifica de centrista, UDC, amb el suport de la dreta lliberal berlusconiana "Pópolo della Libertà" i de la "Lega Nord" d'Umberto Bossi, ha tingut la capficada de prohibir l'entrada a la guarderia municipal, aferrin-se, als fills de divorciats, i també els fills de jueus i musulmans.
I vull suposar que hi inclou els budistes i els "Testigos de Jehová", els no creients, o qualsevol que es desviï un pèl de la més pura ortodòxia catòlica, apostòlica i romana. I s'ha quedat més a pleeer, la dona...
L'oposició, home, era obligat, ha denunciat la inconstitucionalitat de la capficada, i ha sol·licitat que es retiràs. Però res, com si em ventes. La cosa s'ha embolicat a bastament com per haver arribat al Parlament de la mà del PD, de centreesquerra, que precisament una de les seves consignes cabdals és: "L'educacione non si taglia. Qualità alla scuola púbblica". També s'ha alçurada l'Agència de Protecció de Dades, defensant que les particularitats religioses de cadascú pertanyen exclusivament a la seva intimitat, gens ni mica importen a la batllessa de cap poble. Ja veurem com acaba aquest plet. Miraré de fer-li un seguiment. Consider que s'ho paga.
També a València que és més a prop, aquesta darrera setmana s'ha donat un cas de singular prepotència que consider digne de comentar. Resulta que, ja fa un parell mallorquí d'anys, la Unió de Periodistes Valencians exposa al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, dependent de la Diputació valenciana, les fotografies publicades a la premsa diversa l'any 2009, i que són considerades les més interessants per motius d'actualitat, per impactants o la qualitat intrínseca de les instantànies. Bono idò, el PP, en la persona del seu diputat d'Economia i Hisenda Máximo Caturia, que era present a la inauguració de l'exposició, trobà que hi havia penjades fins a 10 imatges que no eren del seu gust i complaença. Pràcticament totes elles relacionades amb el conegut cas Gürtel. Els afuà el president de la Diputació, anomenat Alfonso Rus, i apa, totes aquestes no m'agraden, despenjau-les.
Una del Camps i la Rita Barberà fent aldarull una mica passat a la sortida dels jutjats, una altra del senyor Costa plora que plora aquells dies que li trepitjaren els galindons, i un parell més dins aquests línia, cordant-se botons de cares americanes, i això. La Unió de Periodistes Valencians, davant l'atropellament, decidí despenjar-les totes, les fotografies, i enviar l'exposició a fer moltes garbes de bagasses. Au, vostres són les espardenyes!
Acabar avui amb unes paraules que vaig escoltar l'altre dia a l'actor Burt Lancaster, que interpretava Fabrizio Corbera, Príncep de Salina, a la pel·lícula Il Gattopardo d'en Luchino Visconti, basada en la novel·la de Giuseppe Tomasi di Lampedusa. El Príncep, referint-se a una xulesca colla d'oportunistes, envergà: "Solament la seva vanitat és més gran que la seva misèria". I vaig prendre'n nota per si algun moment em podia esser d'oportunitat reproduir. Vet ací.
La censura i altres vicis