LA CONVERSA
La decapitació judicial d'UM comença a interessar els dos grans partits estatals. L'any proper, probablement, el partit regionalista no assolirà el llistó necessari per a entrar a les institucions i s'haurà de redissenyar un nou mapa electoral.
-Es evidente que las elecciones baleares se convertirán en un tuya-mía al más puro estilo Federer-Nadal -va assenyalar María Teresa Fernández de la Vega.
-Será un reto de alto voltaje -va susurrar Sor Pepiño Blanco.
Va somriure, Rajoy.
-Y sin gatos que crucen la pista -va comentar.
-Vale, si lo dices por el PSM -va respondre-li Fra Rubalcaba-. Los chavales andan empecinados en prohibir los toros y, burla burlando, las elecciones les sorprenden en calzoncillos.
Va pegar una xuclada al Cohiba, Fra Rubalcaba. Va afegir:
-Lo que en verdad me preocupa es la posible desintegración de UM.
Va haver-hi comentaris de sorpresa. Fins ara tots havien coincidit que l'estabilitat de la política espanyola passa per eliminar electoralment els partits que no són d'àmbit estatal.
Va explicar-se, Fra Rubalcaba.
-Me preocupa que dejemos la balearidad huérfana de referentes -va afegir-. Al fin y al cabo, España es un Estado plural que se enriquece en la diversidad.
-Mira, Alfredo -li va respondre Maruja d'Espanya-, a media mañana que no me quiten mis seis galletas de Inca con aceite. En esto soy muy balear. Pero, por lo demás, española a carta cabal, sin matices ni complejos.
-La diversidad basta que esté en el puchero -va afegir María Dolores Cospedal-. En una región le echan más chorizo y en la otra carne de caza. Pero en esencia, el potaje no varía.
Tots hi estigueren d'acord.
-En cualquier caso -va tornar a intervenir Fra Rubalcaba-, podemos hacer que UM gobierne en uno o dos pequeños municipios. Ya me entendéis, serán algo así como una reserva con sus peculiaridades regionales, con sus pequeños chanchullos...
Va haver-hi unanimitat. S'ha de mantenir la idiosincràsia regional sense sobrepassar els límits de la prudència. I les eleccions, a partir d'ara, seran cosa de dos.
-Propiciamos un pacto a la vasca...? -va proposar Rajoy.
Va sospirar, Fra Rubalcaba. Va sincerar-se:
-Por el momento, conformémonos con una merluza a la vasca. 'Camarero...!
-¿Sabes qué nos pasa, Mariano...? Pues que nuestro Xisco tiene el prurito de ser rojillo -va comentar Fernández de la Vega-. Será cosa de sus genes venezolanos...
-Entonces metedle en cintura, que Chaves es un antipatria...! -va exclamar Rajoy.
-Todo a su tiempo -va mussitar Sor Pepiño Blanco-, todo a su tiempo...
I va abaixar la mirada piadosament. Fra Rubalcaba beneïa la taulada.
LA MANIFESTACIÓ-PROCESSÓ
El rector de Santa Margalida, mossèn Guillem Feliu, ha unit cel i terra en un mateix anhel. De manera que ha organitzat una marxa silenciosa, amb un sermó a l'església, per denunciar, en paraules seves, les tres creus de la nostra societat: els terratrèmols, la crisi econòmica i el terrorisme.
-'Fichadlo! -va exclamar Rosa Díez, en saber que una idea com aquesta era cosa d'un home sol.
-Hablad con Rouco para que me lo ponga de ecónomo en Los Jerónimos -va ordenar Rajoy.
I va afegir:
-Con el padre de Mari Luz en Justicia y el abate Feliu aleccionando conciencias, cambiamos a mejor la cara de España.
La iniciativa del rector ha caigut beníssim a la dreta balear. Rodríguez ha llogat una pila d'autocars, que espera omplir amb afiliats i grups de pensionistes.
-Estic tan contenta -va manifestar Madò Catalina- que em pintaré els morros de vermell.
-I la reflexió qui la farà...? -va voler saber Madame Rosa.
-El alcalde de Santa Eugenia -li va respondre Rodríguez-. Un regeneracionista, como yo mismo...
-He de denunciar y denuncio -va fer saber l'Últim Jinete d'Alcalá- que el tal Guillermo es un maulet...!
Jorge Campos va aplaudir. Però ningú va fer-los cas.
Fa dos anys, el Círculo Balear va titllar Guillem Crespí de covard perquè no va posar remei a una situació tan greu com la tragèdia del Gurugú: a l'escola pública de Santa Eugènia s'imparteixen totes les assignatures en català.
-Podem fer una caragolada i després acudim tots a la processó -va proposar Jaume Font.
-'Protesto! -va exclamar Carlitos Delgado, ara enfilat a un fanal.
Més amunt passava un estol de cotorretes. Li feren qüec, qüec.
L'EMPRENYAMENT
En Matasetzes comença a pensar que Mallorca no és una bona terra per a viure. Si més no, per a un autònom, com ell, que s'esforça per fer un ca seva i crear riquesa.
-Escolta, jove -va anunciar-li a l'Honorable Manera-, si a Palma prohibiu els toros vos duc a la barra.
-No et feia tan torero...! -va exclamar l'Honorable.
-Idò ho som de cap a peus -li va respondre en Matasetzes-. Ja em diràs tu...! A cada corrida arrepleg entre set i vuit llosques de Faries.
Va moure el cap en senyal d'assentiment, l'Honorable Manera. Va prosseguir en Matasetzes.
-I per si no bastàs la matadura que donau amb els toros, apa, la fiscalia fent por als rics...!
-Que jo sàpiga, Guillem Martorell, cap jutge no t'ha enviat a demanar -va replicar-li, irat, l'Honorable Manera.
-Però ja puc parar la mà a la porta de la Seu que sols m'hi cau qualque esquitx d'aucell...! -va exclamar, en Matasetzes.
Remugava:
-Els rics són com el cava, volen silenci i foscor.
I no parava de remugar:
-Feia comptes invertir les almoines de Pasqua en Jim Cramer i, apa, tal com anam, si recull deu cèntims i un confit llepat hauré fet caixa...!
LA CONVERSA
El President Antich va pujar amb bicicleta a Cura. El Beat Ramon enviava un e-mail a Belén Esteban.
-Li dic que si vol espassar-se l'estrès a la cova no han de faltar-li ni lo cant apassionat de lo rossinyol ni el caldo de moltó a taula.
Va deixar el mòbil, Llull. Va clavar la mirada en el President.
-Com va lo burball...? -va demanar-li.
-No pot anar pitjor -li va respondre-. En CR9 sols serveix per fer gols al Xerès.
Va mirar-se'l de cap a peus, Llull.
-Encara ets de l'equip de lo Franco i de lo Bauzà, tu...? -va demanar-li.
Va parpellejar, el President.
-Deixem-ho córrer -va concloure Llull-. No hi ha mort sense atxaca ni llinatge sense taca.
Va treure un barral de vi i dos tassons. Va tornar a prendre la paraula.
-I les altres coses, com van...? -va voler saber.
Aleshores va ésser quan el President va amarar-se de la filosofia goethiana per llegar-nos una frase històrica.
-Malgrat el temporal que tenim -va respondre-, la barca navega molt bé.
Va mirar-se'l, novament, Llull.
-Alerta a los capficos -va replicar-li- que l'aigua de març los turmells gela.
Va abocar vi. Va reparar en la senalleta del President.
-Duus panades per berenar...? -va inquirir.
-De pèsols -li va dir el President-. Per no rompre la quaresma.
-Doncs primer tastarem lo meu conill amb ceba -va decidir Llull.
Va posar plats. Va sentenciar:
-Carn fa carn i vi fa sang. Temps hi haurà per a la penitència...!