Religió i assignatura alternativa al Batxillerat

Els Instituts d'Ensenyament Secundària de les Illes Balears hauran d'oferir una assignatura alternativa a la religió al Batxillerat. Així ho estableixen dues recents sentències del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Si partim d'una mala premissa, com és que l'escola pública d'un país laic hagi d'oferir classes de religió catòlica, s'arriba a conclusions sense sentit, com aquesta. Perquè l'obligació que estableixen aquestes sentències no té ni cap ni peus.

Segons dades que ofereix l'associació Escola Catòlica, el curs passat hi havia 89 alumnes que cursaven religió catòlica als nostres centres públics de Batxillerat: un per institut, aproximadament. Perquè aquest feligrès irreductible no es vegi discriminat, la resta d'alumnes de Batxillerat del centre (potser seixanta, potser dos-cents) han de cursar una assignatura que no ha estat inserida al currículum seguint cap criteri pedagògic o formatiu, sinó simplement per preservar els drets de qui ha triat religió.

Així, tots hauran de fer una hora més. Tots hauran d'arribar una hora més prest, o partir una hora més tard. L'assignatura, a més, haurà de ser avaluable. Només faltaria: el contrari seria discriminatori. És el que passa amb les assignatures alternatives a la religió catòlica. Si no se'n fan és discriminatori perquè, òbviament, tothom prefereix fer una hora menys de classe. Si s'aprofita aquella hora per reforçar els continguts de les altres matèries, és discriminatori, perquè s'ofereix un avantatge als alumnes que no cursen la religió. I si s'ofereix una alternativa d'aquelles que se'n sol dir "lúdiques", és encara més discriminatori, perquè, és clar, no pot ser que mentre un repassa el catecisme els altres s'ho estiguin passant la mar de bé jugant a trivial: l'Església ja no aprecia la vocació de màrtir tal com solia fer-ho.

Per tant, s'acaben inventant assignatures de "cultura religiosa", de formació sobre les religions del món. Una formació que, sembla ser, els que cursen ensenyament confessional no necessiten: qui professa la religió vertadera no necessita res més. I no parlem de la complicació addicional de la reclamació (justa, en aquest context) d'ensenyaments confessionals d'altres religions que han assolit una certa implantació. Us en podeu fer una idea: som a tercera hora, i un grapat se'n va a catolicisme, un altre a Islam, un altre a protestantisme i la resta a "fet religiós".

En un país laic, tot això no té sentit. No en té a Primària. No en té a Secundària. I, més encara, no en té en una etapa postobligatòria i de marcat caràcter pre-universitari com és el Batxillerat. No té sentit des del punt de vista de la formació: basta imaginar els alumnes de segon de Batxiller, que es passen tot el curs amb la llengua defora per veure tots els temes que entren a Selectivitat, havent de cursar una assignatura de regal, que serà avaluable i, per tant, computarà per a les mitjanes que determinaran el seu accés a la universitat. I no té sentit des del punt de vista econòmic: en un moment en què la crisi obliga a retallar professors, en què sonen campanes d'augments del nombre d'alumnes a les aules o de retallades a programes d'atenció a la diversitat, ara resultarà que carregarem els pressuposts amb els doblers necessaris perquè els dos-cents alumnes de Batxillerat de l'institut facin una assignatura alternativa a la religió catòlica que cursa un sol irreductible. Qui em vulgui seguir, que carregui amb la seva creu, va dir algú fa devers 2.000 anys. I que els altres també la duguin, afegeix l'Església d'avui.