Diuen que les obres d'adequació de Can Bauçà de Manacor (comprat per motius incomprensibles) costarien quatre milions d'euros. Un milió més per tomar el pont il·legal del riuet, dos milions més per construir-ne un altre; i ara surt una oferta d'una nau al polígon, que ningú no ha volgut comprar, que a l'Ajuntament li costaria només tres milions. Si sumam aquestes partides surt una xifra esfereïdora, superior al cost del nou Auditori. Ningú no escaïna massa, pels diners.
Ben diferent és quan volen posar el nom Guillem d'Efak a l'Auditori. No consentiran que l'edifici més car de Manacor (i potser el més modern i funcional) dugui el nom d'un home a qui atribueixen tres defectes elementals: negre, gatús i català; del Barracar mateix. Apuntau els noms dels qui, amb altres arguments, més subtils, marginaran en Guillem d'Efak i el voldran compensar amb algun honor "menor". Ja va passar amb en Miquel Àngel Riera i mai no varen mancar traïdors que col·laborassin fent doble joc, com els llimacs. Diferent és que en el món de les arts hi hagi moltes més persones a qui honorar. Patim l'autoodi d'un poble enverinat per la Ponentada Gran. Enaltir en Guillem d'Efak seria com construir més escoles i dotar-les bé, però no ho faran perquè la cultura faria perdre el poder als fatxes.
Som vell, pobre i menyspreat...
Bernat Nadal |