La Casa Museu Llorenç Villalonga ha organitzat, per a aquest cap de setmana, unes jornades d'estudi al voltant de la figura i obra de Miquel Ferrà Juan. Els participants tenim la sort de tenir un estudi rigorós i completíssim sobre aquest intel·lectual mallorquí, protagonista de la primera meitat del segle XX. Francesc Lladó, dinamitzador d'aquest seminari i investigador principal de la vida i obra de Ferrà, espera, amb aquest encontre, trobar camins nous per aprofundir aquesta figura i entén que Ferrà pot tenir encara més projecció i més presència en el mapa del pensament nacional. En parlar de Miquel Ferrà i Juan ens referim a una generació i a un col·lectiu que té un encaix difícil en el context cultural del país, un paisatge fragmentat i configurat al voltant de la petita propietat intel·lectual. El pensament regionalista i les conviccions demòcrates de signe conservador mai no han tingut pes en el mercat cultural i han estat menyspreats en els fòrums polítics de signe local.
Els pares del pensament liberal conservador modern mai no foren estimats ni considerats parents pròxims, molt probablement perquè els partits no s'han confeccionat a partir d'idees, ni de conviccions, ni de trajectòries, sinó de conjuntures, estratègies i tàctiques. Si, per afegitó, aquests protagonistes conservadors i demòcrates estaven tocats de nacionalisme i tenien prestigi en el camp intel·lectual, disminuïa el nombre de probabilitats de ser referents o de formar part de l'inventari simbòlic. Joan Alcover, Miquel dels Sants Oliver, Guillem Forteza, Joan Estelrich i Miquel Ferrà tenen en comú el seu conservadorisme, però sobretot haver enquadernat la seva acció i el seu pensament amb la pell de la cultural nacional. Tots ells, tanmateix, formaven part d'una minoria, representaven parcialment la petita burgesia local, integraven una classe numèricament considerable però amb escassa presència entre els poders fàctics locals.
Bona part de la generació de Ferrà continua marginada, en part a causa de la seva ambigüitat i com a conseqüència de les adversitats externes que els tocà viure. Parlam d'homes i dones -perquè també cal incorporar-hi Maria Antònia Salvà, Maria Mayol, Maria Verger i d'altres- que completen l'inventari de figures relacionades amb la cultura, la reflexió i les idees, tot articulat des de posicions acomodades o des de la trinxera de professionals liberals que representaven col·lectius que la majoria de ciutadans considerava com a privilegiats, allunyats de les batalles de la vida ordinària de la Mallorca de la primera meitat del nou-cents. Ferrà no va ser un personatge ordinari ni rutinari, però tampoc no es caracteritza per haver aportat grans novetats ni apareix com un trencador social o literari.
En aquest sentit representa la mentalitat conservadora moderna, però també topa amb un univers de mediocritat i d'escassa perspectiva intel·lectual amb la qual hagué de sobreviure. Una mirada en profunditat a personatges de l'altura intel·lectual de Ferrà ens fa prendre consciència d'estar davant figures que aspiraren a repensar globalment el país i que, segurament, pecaren de bona voluntat. Ciutadans cultes que confiaren el canvi a una generació de ciutadans que vivia acomodada en una forma de vida moderna, però amb els esquemes polítics i culturals de la tradició.
El compromís de Miquel Ferrà