Hi posaria messions

|

Estic una mica queixós -no ho negaré- dels meus interlocutors via internet. Queixós i desconcertat. Foren un bon grapat d'ells els qui opinaren, durant les darreres setmanes, que en el meus articles hi havia un excés d'humilitat i modèstia. No sé encara fins a on tenien la raó, però vaig decidir fer-los cas, reprimir-me i esperar alguns comentaris afalagadors per part seva que foren una ajuda per a aquesta finalitat d'augmentar la meva empobrida autoestima. L'he rebuda, l'esmentada ajuda? Podeu pensar! De tots ells, no n'hi ha hagut ni un de sol que es posàs al meu costat en les discussions que ha suscitat el meu darrer debat amb els amics que vaig anomenar gastronacionalistes. En l'esmentat debat, no he he escrit més que autèntiques obvietats i tòpics i ni així he obtengut l'adhesió que jo esperava i que no era altra -ho he de confessar- que la incondicional. Què pot esperar un home de bé quan es limita a dir i a defensar coses tan senzilles i tan evidents com que la glucosa mallorquina és igual que la glucosa forastera? Tenia dret, o no, a esperar que aquells que em volen curar de la meva modèstia es diguessin "Molt ben dit! Així parlen els homes?".

Idò, no. No n'hi ha hagut cap, d'aquest tipus de comentaris. En canvi sí, i prou expressions, com les de "Sí, però... No podem descartar... Hauríem de considerar... No es pot generalitzar... Alguna diferència hi deu haver... el paladar dels homes i no la química és el que ha de dir-hi la darrera paraula". Amics lector, que tan bons consells m'acostumau a donar perquè m'heu abandonat quan ha estat l'hora de banyar-se a favor de la racionalitat i de la ciència. Ni una sola paraula a favor meu ni de la química. Pens que tenc clar clar quin és el motiu del meu desconhort. Aquest motiu és que que no he tengut una formació que em permeti assaborir les victòries parcials o matisades. Als bars de Son Ferriol, en els westerns que tant m'agradaven, a l'hipòdrom, en les lectures de Popper i de Darwin, vaig aprendre que, quan dues idees s'enfrontaven, n'hi havia una que guanyava i una altra que perdia. Es tractà de combats a mort. D'on surt la llum en el món de la ciència és de la discussió i, en moltes ocasions, de la discussió aferrissada. Això del "diàleg" i la síntesi és propi de polítics ingenus, de monges ursulines, però no d'homes de ciència rigorosos.

Sé, tanmateix, que quan discutesc amb els humanistes, hi ha un escull gairebé insalvable per a arribar a saber quin dels dos té raó: no trobam cap prova que acceptem tots dos com a definitiva. Aquesta consciència de la impossibilitat mitjançant proves de laboratori o , en tot cas, acadèmiques d'esbrinar qui té raó, jo o ells, m'ha conduit a intentar resoldre la discussió a la manera que ho fèiem entre els amics de la meva jovenesa: posant-hi messions. El repte seria el següent. Agafaríem uns bons matancers i els duríem dos caramulls de carn de porc. La carn del primer seria de porc criat a Mallorca i alimentat únicament amb productes mallorquins. A l'altre carumull hi hauria carn d'un porc de la mateixa raça i de la mateixa edat que l'anterior, però criat a fora de Mallorca i alimentat amb els mateixos productes -ordi, civada, maís, etc.-, però en aquest cas originats també fora de Mallorca. Diríem als fabricants de sobrassades que trempassin els dos caramulls d'igual manera i que emprassin budells de cadascun dels porcs d'on prové la carn.

Que hi confegissin tres sobrassades de porc mallorquí i tres de porc foraster. Que les mesclassin, les sis sobrassades, i que la curassin al mateix lloc. Cada sobrassada duria un número del qual solament el jurat sabria la correspondència. Al cap de sis mesos de curació, vendria la prova. Un equip de gastronacionalistes acompanyats de totes les eines d'anàlisi que volguessin, inclosa la del paladar, hauria de separar les tres sobrassades d'origen mallorquí de les sobrassades d'origen forester. Si ningú accepta el repte i ho aconsegueixen sense cap error, pagaré jo; si no, ells. Què ens hi hem de jugar? Permeteu-me una bravata, que tant em convé en el meu procés de rehabilitació: la seva boca és mesura.

+ VIST