El conseller Carles Manera esperava que els diputats fossin "conscients de la importància històrica que té per a aquestes illes" el Fons de competitivitat. Carles Manera no és un polític que es llenci a risc-a-l'aventura, perquè sap que se n'espera que els números quadrin, de forma que és improbable que fes aquesta declaració traint el sentir general del Govern. Per tant, podem preguntar-nos si confiava que els diputats socialistes al Congrés votarien a favor de la moció de CiU per reclamar l'avançament d'aquest fons, i així desembossar una situació que compromet la viabilitat econòmica de la comunitat illenca.
Si podem respondre'ns que sí, el conseller deu dur dos dies de ràbia sorda, d'ira continguda, com se sol dir, perquè els diputats illencs del Grup Socialista al Congrés han servit amb el seu vot els interessos del PSOEspañol i no els de la ciutadania d'aquesta comunitat, amb el govern d'Antich al front. Aquests pròcers mereixen ser recordats per totes les persones d'aquesta comunitat: són José Manuel Bar Cendón, Pablo Martín Peré, Miriam Muñoz Resta i María Gracia Muñoz Salvà, conegudíssims a ca seva i molt propers a tots nosaltres, i, en conseqüència, molt estimats pel poble. Això sí, la qüestió de la paritat de gènere hi és resolta matemàticament, demostrant una vegada més que, d'ineptes, n'hi pot haver onsevulla i de tota la varietat sexual que ofereixi el catàleg dels humans en aquest assumpte.
Tenim dret a preguntar-nos si el secretari general del PSIB, senyor Francesc Antich, proposarà alguna mesura disciplinària per ser aplicada als militants del partit que, amb el seu vot, han perjudicat la gent per la qual foren elegits. El fet que tenguem aquest dret no lleva que sigui una ingenuïtat o una beneitura exercir-lo. És clar que la política, tal i com l'entenen els partits d'implantació estatal i de submissió central, no gosa prioritzar els interessos territorials. I és que la defensa d'aquests interessos pot anar contra els particulars de cadascú, ja que, finalment, les llistes del PSIB-PSOE (i les del PP balear) les beneeix o les rectifica Madrid. D'aquest fet, tan elemental i aclaparador, n'han pres nota, sobretot, catalans -CiU, ER, IC- i bascos -PNB i ara Bildu-, mentre aquí encarregam a una guarda de moixos afamegats la vigilància del formatge.
Ara es veurà si la negociació amb el govern central que el president senyor Francesc Antich confirmava ahir donarà o no algun fruit, però el mal a la dignitat de la política ja està fet: no sé com no dir-ne traïció, del vot dels diputats socialistes illencs al Congrés. Fan empegueir, ells i els jerarques regionals del seu partit. Arribaran a patir de l'esquena, tant d'acotar-se i fer reverències.
Partits d'implantació estatal i de submissió central