1936-2011. La unitat eixalada (3)

La repressió dels revoltats sobre els mallorquins que signaren la Resposta va ser duríssima, fins al punt que seria pregunta obligada de la Comisión Depuradora a les víctimes. A plena consciència, Llorenç Villalonga va manipular la redacció, substituí el nom de Resposta per Manifiesto i presentà el document com un acte de submissió a la Generalitat i una crida a la invasió de l'illa. El seu germà Miquel, dia 15 d'agost de 1936, escrivia un "Aviso cariñoso": "Emboscados en nuestra isla, permanecen algunos señores que se siguen considerando solidarios de la Generalidad. Estáis en país enemigo. No os llaméis a engaño si os sucede un contratiempo desagradable".

L'endemà d'aquell article, dia 16 d'agost de 1936, el capità Alberto Bayo desembarcava a la costa de Manacor. Aquella acció va atiar l'anticatalanisme, amb un discurs pervers que, fins i tot, va ser assumit per les víctimes, que oblidaren que els vertaders invasors eren els militars amotinats contra un govern legítim i que, dies abans, ja hi havia assassinats secrets per les voreres dels camins.

Arran de la retirada de Bayo, Villalonga torna a aparèixer per exigir als signants de la Resposta "Un comunicado rompiendo toda relación con la Generalidad y adhiriéndose al movimento nacional". El requeriment i la por provocaren l'efecte esperat. Dels 153 firmants de la Resposta, 107 se'n varen desdir amb una rectificació que, si bé es pot entendre atesa la circumstància que als signants els hi anava la vida i la supervivència dels familiars, constitueix un document vergonyant que, a més, inculpava els qui no el signaren, alguns assassinats o desapareguts i uns altres a la presó. Llorenç Villalonga, tanmateix, no es donà per satisfet i reclamà més repressió.

Mentre encara es traslladen presos als patíbuls dels cementiris, i mentre un jurat de pantomima redacta la sentència contra Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Ques i Antoni Mateu, dia 11 de febrer de 1937, Villalonga torna a parlar de la Resposta. Contra tota raó i dret, fa un article incendiari per insultar els qui, ateses les circumstàncies, romanien indefensos. Retreu que l'agost de 1936 "publiqué un artículo contra los catalanes en recuerdo de aquel manifiesto amoroso que, dos meses antes, dirigiera Companys a los imbéciles intelectuales de Mallorca". Conclou que només hi podia haver "españoles o antiespañoles, y a éstos hay que eliminarlos". Cinc dies després, seguint les ordres de Villalonga, els processats foren condemnats a mort amb tot el cinisme del món per un delicte de "rebelión militar". Sense mostrar cap remordiment, mig any després, l'agost de 1937, Villalonga tornà a exhibir el seu feixisme i el seu racisme i disparà la ploma contra qui no podia replicar: "Los separatistas catalanes, los judíos y los masones decidieron comprar las plumas españolas postergadas. Su error consistió en tomar a los pobres intelectuales mallorquines, que nada pintaban, como una auténtica representación de Mallorca".

Després de sembrar de sal els cementiris i d'anticatalanisme la memòria, la sàdica repressió, quatre dècades de franquisme i quasi quatre més d'ençà de la vigent restauració borbònica, ens han volgut esvair el sentiment de pertinença a una nació catalana, més esquarterada que mai. És cert que s'han produït alguns avenços, però la reculada ha estat gegantina. Hi ha un indicador que ho delata: la connivència amb el poder dels il·lustrats d'avui front a la coherència ideològica dels d'ara fa 75 anys. Josep Massot i Muntaner, en referir-se als intel·lectuals del temps de la República, diu: "tenien una amplitud d'esperit que no permet d'encasellar-los en un regionalisme de via estreta". Gregori Mir amplia: "Va ésser un grup d'homes i dones que estimaren profundament la seva terra. No es mereixien el final que tingueren. El seu pecat havia estat creure en la força alliberadora de la cultura i en la llibertat. I aquell repte s'ha d'enfocar des d'una actitud que signifiqui proclamar el dret dels pobles a crear les seves pròpies condicions d'existència col·lectiva.". Passa d'hora de retre el millor homenatge possible a aquells homes: un nou Missatge i una nova Resposta. Repetir la seva gesta seria refer el camí de la unitat eixalada.