Deu ser consubstancial a la raça humana executar rituals. Basta veure els tennistes quan han de fer la treta: uns fan botar, com a dotats d'un metrònom, tres vegades la pilota, d'altres es graten la regata. El nostre president -sí, encara que faci empegueir és el nostre- quan ha de prendre alguna decisió important fa un viatge. Tan inútil com car. Potser podria prendre alguna píndola, que ens sortiria més econòmic, però no!, ell a viatjar. Potser li ve d'herència, els seus germans antecessors, per fer un bon negoci viatjaven i anaven, ves quina creu!, a llocs tan poc decorosos com el Rasputin, per exigències estrictes del guió. Ell, de moment, que sapiguem, no hi va, a llocs com aquests. A no ser que tengui una vida secreta; no seria el primer.
A Suïssa, el viatge va ser ben errat. Si hagués estat un bon alumne de sociolingüística -si no va demanar excedència de català, tocaria haver-ne cursat a COU- ho hauria sabut abans d'esflorar els 12.000 €. No era el lloc ideal. Precisament, a Suïssa és un model -tots els manuals ho diuen així- lingüístic igualitari. On la llengua territorial és l'hegemònica en cada un dels territoris. No sabem què hi va anar a fer. A comprar algun rellotge? A arreglar algun compte bancari? A fer el turista?
En Joserra és el llop més disciplinat de la camada d'en Rajoy. Han arribat a tal síntesi que es llegeixen el pensament. Així, com que diumenge horabaixa havien fet el favor d'acceptar l'ajuda, que no el rescat, don Mariano va anar a veure la Roja. El nostre no li pegà tan lluny i es conformà amb París. Un altre viatge ben inútil. I més car del que es preveia. És clar, el dimarts tenia un ple important i calia anar-hi ben descansat. Ja saben que París és la ciutat de l'amor, potser el nostre president hi va anar a cercar això, amor. Atès que els seus súbdits no l'estimen -o no l'estimen tan silenciosament com voldria- necessitava retrobar-se amb l'Amor. Si sabés una mica d'història, recordaria que hi va haver un rei que va dir allò de París bé val una missa, que no vol dir altra cosa que a vegades hem de deixar de banda els a prioris per obtenir una recompensa més grossa. Ja ens hauria anat bé que ho hagués posat en pràctica i, mentre es passejava pel Sena, hagués pensat que per allò que realment va obtenir 35 diputats va ser perquè solucionàs la crisi, no perquè empipàs el poble amb la llengua. I que hauria pogut ser un poc pragmàtic, com aquell rei. Però, no. És un turista president que fa, com tantes altres coses inútils, viatges sobre les esquenes del poble, mentre aquest menja morena de crisi.
Escriptor i professor