El vinent dia 8 de març es compliran 76 anys de l’assassinat per afusellament de Maties Meca Andreu, espòs que va ser de la meva tia Margalida. S’havien casat sols feia un anyet i busques. Encara menjaven pa de noces. Ell treballava de fogoner al vaixell “J.J. Síster”, un mercant que quan aquella colla de militars es rebel·laren contra el Govern es trobava carregant a Barcelona, i res, allò que solien fer, els republicans li posaren una metralladora a la proa i apa, a patrullar. Els rebels els glapiren part davant Tarragona em sembla, feren a presoners la tripulació sencera i tot seguit els jutjaren per traïdors a la pàtria. El condemnaren a mort al fogoner del “J.J. Síster”. L’afusellaren a l’alba del dia 8 de març de 1938, als murs del cementiri de Ciutat. I fossa comuna s’ha dit.
La nit de la vigília va escriure una carta a la seva ja aleshores quasi viuda Margalida Ferrer Torres, germana de ma mare, de la que tenc fotocòpia de l’original. Escarrufa. Aquesta: “A la meva estimada esposa Margalida Ferrer Torres. Palma. 7-3-38. Apreciada esposa, en els últims moments de la meva vida t’escric aquesta anguniosa carta, que per a tu ho serà més que per a mi, i perquè vegis la meva tranquil·litat t’escric amb aquestes lletres grosses que tu tant em demanaves que t’escrigués (tota la carta està escrita en majúscules). Et don les gràcies per lo bona dona que has estat amb mi. He sigut l’home més feliç d’aquest món perquè he tingut la dona més bona d’aquest món. Sols et deman que siguis una filla per a ma mare. I aquí m’acomiado dels nostres estimats pares, germans, Gabriel, Bartomeu, Catalina, Maria (la meva mare), Magdalena, Antònia, Joana, cosins, nebodetes i demés família. I tu rebis una eterna abraçada del teu espòs M. M. A.”.
A continuació també escrigué les seves darreres voluntats. Talment: “Palma dia 8 de març de 1938. El que subscriu, M.M.A., de 26 anys, natural de Palma de Mallorca, casat amb M. F. T., disposa pel present document que la seva darrera voluntat és de què: tot el mobiliari existent a la casa situada al carrer d’Àngel Guimerà 44 baixos - dreta i que és de la seva propietat sigui entregat a la seva esposa. Disposa també que s’entregui a la seva esposa totes les robes, utensilis i demés objectes que es trobin en la casa citada. Disposa que un aparell de ràdio i també robes, (800) vuit-centes pessetes en metàl·lic siguin entregats a un cosí del qual subscriu i que viu a Barcelona, al carrer Nou de La Rambla nº 155, primer pis, segona porta, i que nom Climent Meca, natural de Mazarrón, província de Múrcia. Disposa també que, a la seva esposa M.F.T. se li entreguin totes les quantitats, sous, havers i guanys que em corresponguin de la Companyia Trasmediterrània, pels meus serveis a la mateixa. Declar que aquesta és la meva darrera voluntat.”
Després, escamot d’afusellament i adéu. No el me deixaren conèixer, el conco Maties, vatua l’olla. Em sap un greu de l’ànima.
Gabriel Florit i Ferrer, febrer 2014.
Assassins. Carn de xinxa.