Jorge Dezcallar era el cap del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) aquell 11 de març de 2004 en que un grup de Jihadistes varen atemptar contra diversos trens a l'estació d'Atocha de Madrid. Deu anys després, ha deixat per escrit, acaba de publicar un llibre amb les seves memòries, les raons que el van fer dimitir després d’aquells fets. la desclassificació de dues notes va causar un «profund malestar» i va posar el CNI en una «situació límit». I tot això no per interès en conèixer la veritat, «sinó per salvar la imatge personal d’un president».
Dezcallar confirma que la Moncloa va fer-li mantenir la sospita sobre l’autoria d’ETA de cara el públic quan, de fet, ja estava descartada. Fins i tot, segons la seva versió, el Govern va excloure al CNI de la investigació de tal manera que ni participava a les reunions i ni se li varen comunicar les primeres detencions. «Jo no estava en el cercle íntim del partit on es van prendre aquells dies totes les decisions», explica.
«El govern va tractar l’assumpte com un problema de partit […] Aquest tractament va portar al PP a pensar que, si l’atemptat l’havia comes ETA, podria revalidar la seva majoria absoluta», són paraules de Dezcallar citades a l’entrevista, i que confirmen, una vegada més, la cínica estratègia que el Partit Popular va ser capaç d’utilitzar amb l’objectiu de salvar la seva majoria i el seu president, Aznar, a qualsevol preu.