Si no fos que la cosa és seriosa i, a més d'un futur col·lectiu, alguns s'hi poden jugar, a títol personal, algunes pessigolles males d'empassar, per no dir lesives. Si la cosa, dic, no fos seriosa podríem mig afirmar que n'hi ha per llogar cadiretes. És cert que com observador m'he situat a una part de la graderia i això, com en el futbol, fa que sigui indulgent amb els meus i crític amb els contraris. Encara que pugui presumir, no només jo, sinó molta gent que ens miram la feta des del mateix bàndol, de tenir seny i de veure les coses amb un puntet o dos menys d'irracionalitat que els que s'ho miren des de l'altre costat. És cert, que nosaltres jugam amb avantatge perquè tenim a l'abast els dos caires – potser el poliedre i tot- de la qüestió, mentre que els altres només tenen una visió focalitzada. Es podia esperar alguna cosa més que el “a por ellos”? Són capaços de pensar alguna altra cosa?
Però si una cosa n'ha estat com una mena de metàfora esperpèntica ha estat la qüestió del Piolín. Metàfora i/o premonició? Un poc de tot. Metàfora de com de malament ha construït el relat - com es diu ara- el govern de Rajoy. Han convençut més gent d'anar a votar que si haguessin fet campanya per al no. L'entrada a sac a la conselleria d'en Junqueres, la prohibició d'actes, supressió de webs i tot el cúmul de despròposits que en Rajoy, amagat rere la roca de la covardia, ha manat fer al poder judicial. Per rematar el clau l'arribada de tres vaixells immensos, dos a Barcelona i un a Tarragona, un dels quals tenia estampada a tot color i a tot drap la estampa del simpàtic personatge. Una rialla! Com si un professor d'edat prejubilable, com jo mateix, me n'anàs de viatge d'estudis i gastàs un pijama amb la figura d'en Xin-Xan o de la Pantera Rosa i a sobre m'hagués d'aixecar a la nit a posar ordre amb tal guisa entre l'alumnat tumultuós. Si poc trellat tenia dur un vaixell de dibuixos animats per allotjar-hi una cosa tan seriosa com les forces de seguretat d'un estat, més poca pipella ha estat cobrir la figura de l'ocell groc amb lones i teles. Ja saben que la xarxa ha anat plena d'acudits. S'ha construït el relat de la història de manera ben involuntària: llibertat per a Piolín. Un missatge que n'amagava un altre: llibertat per a votar, llibertat per al poble.
De totes maneres que les rialles no ens facin perdre el nord. Hem de tenir ben present que rere aquelles lones, rere aquell ridícul, rere aquell esperpent s'hi amagaven – i s'hi amaguen encara- les forces de seguretat de l'estat que són les que es presenten a les naus industrials a la recerca de paperetes, urnes i qualsevol material que faci olor de referèndum. Unes forces de seguretat que encara no sabem ben bé quin serà el seu paper en el desenllaç final.
Ara bé, qui ha alliberat el Piolín? Pensem que el personatge no ha estat alliberat a força de piulades -mai més ben dit- que el ridiculitzassin, ni a força d'acudits més o menys enginyosos. Com bé saben l'ocellet ha estat alliberat per les forces multinacionals. O més ben dit, mutatis mutandis, per la força que té la multinacional qui en posseeix el dret d'imatge. Veuen una mica la fesomia de la metàfora? Encara que no s'ha de menystenir el paper de la participació massiva de la gent en la bulla, que segurament ha fet reaccionar el PODER. Seguim amb la metàfora i ens acostam a la premonició. De la mateixa manera, la participació massiva, amb alegria i bon humor, farà, de fet ja ho comença a aconseguir, guanyar adeptes entre les forces multinacionals, les que contribuiran a decantar la balança cap un costat o cap un altre. De fet, aquesta resposta massiva és la que ha començat a obrir escletxes en una opinió internacional que manteniu un rictus sever, es girava un poc a l'altra banda i, si havia de parlar, deia que era una qüestió interna. El Procés, en aquest àmbit, sembla que ha fet més passes en una setmana que no en totes les correlimes d'en Romeva pel món. Una prova d'això ha estat la poca adhesió que ha trobat Rajoy amb qui havia de ser el seu principal aval: Trump. Ningú no dubta que si diumenge hi ha una participació de traca i mocador i una conducta exemplar contribuirà, sens dubte, a aplanar reticències entre els qui han d'avalar i validar el procés. Així com varen caure les lones i mostraren la cara amable d'en Piolin, poden començar a caure moltes benes. De davant els ulls, evidentment. I mostrar la cara amable del Procés, encara que això només sigui una premonició.