Avui dimarts 7 de gener del 2020 tindrem nou Cap de govern de l’Estat espanyol. S’haurà aconseguit la majoria simple per constituir nou executiu, per primera vegada des dels anys trenta del segle passat, de coalició.
Hem viscut un debat parlamentari al Congrés més plural d'ençà que hi ha democràcia. Un debat molt dur, on s’han vist les cares més crispades de les dretes espanyoles. Gestos, interrupcions, esbroncada, en una paraula, quan la representant d’EH Bildu feia la seva intervenció, el diumenge 5. Enhorabona a la Presidenta del Congrés per la seva fermesa davant tantes actituds antidemocràtiques d’aquelles persones que realment no coneixen els fonaments de la democràcia.
Tindrem un govern de coalició que tindrà unes Corts molt plurals, en un equilibri molt difícil de mantenir. Voluntat democràtica que això funcioni la tenen totes les forces polítiques d’esquerres que han donat el suport al candidat Sànchez o ha permès el seu nomenament amb la seva abstenció. Escoltàrem amb atenció les seves intervencions.
Els reptes que ha d’assolir aquest nou govern són molts. Diàleg, molt de diàleg, i respecte sobretot. Hi ha molts governs de coalició d’esquerres a la història de les nostres comunitats autònomes. Aquí a les Illes, en sabem una mica. Ara toca aprendre’n als representants del PSOE i Unidas Podemos. Donem-los confiança, esperem que ho sàpiguen fer.
I mentre aquí a l’Estat espanyol vivim aquesta nova situació, al món passen coses. En Trump envià el divendres 3 de gener un dron per assassinar a Bagdad-Iraq, el comandant iranià Qassem Soleimani. Una acció molt greu que posa en perill el món. Un atreviment que altres presidents dels EUA no gosaren fer en moments difícils. Una irresponsabilitat que per part dels mitjans, consideren que és deguda a l’inici de la campanya electoral americana del novembre pròxim.
Fa disset anys d’aquelles mentides sostingudes pels Srs Aznar, i Blair i Bush, sobre les armes de destrucció massiva inexistents que iniciaren la guerra a Iraq l’any 2003. Disset anys d’intervenció americana a Iraq, d’inestabilitat, de desgast, de morts. Perquè no ho oblidem, amb la guerra pel control del petroli, dels recursos naturals com el gas, hi ha milers de persones mortes, pobles destruïts, sofriments d’infants.
Guerres que provoquen canvis en el món globalitzat. En un planeta en clara emergència climàtica, amb destrucció de pulmons verds com els d’Austràlia, o l’Amazones, les guerres sofisticades del segle XXI creen més extermini dels nostres recursos naturals, i de les persones que hi habiten.
Començam l’any 20 del segle XXI amb esperança i amb preocupació. Amb el pessimisme de la intel·ligència, carregat de raons i amb un feble optimisme de la voluntat que volem reforçar.
Viurem situacions noves aquí, a l’Estat. Viurem situacions que requeriran molt de seny i molta mà esquerra. Diumenge, en el 83è aniversari de l’assassinat de n’Aurora Picornell i les roges del Molinar, sentirem paraules assenyades del company Nico Aguilera: Viurem moments que requeriran la unió de les forces democràtiques enfront de la barbàrie de la dreta i extrema-dreta. Siguem conscients que per damunt del que ens separa necessitem més que mai la unió de les esquerres.
Siguem valents en la defensa de la democràcia, en la defensa de la pau a tot el món, enfront dels depredadors que destrueixen per continuar guanyant més i més, sense importar-los la vida humana ni la vida del planeta.