Vagi per endavant que no tinc cap aversió als Premis Ciutat de Palma; ben al contrari, crec que han estat un important estímul per a molts d’escriptors illencs i d’altres terres de parla catalana, que entre la nòmina de guanyadors hi ha (vora noms humils com el meu) algunes de les principals veus de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX i dels inicis del XXI, i que a més del conreu literari han potenciat el món de la cultura, de les editorials i dels llibreters. Per tant, no escric des del ressentiment sinó des de l’amor agredolç que sento per aquests guardons.
Fet aquest preàmbul, cal dir que des de la seva primera convocatòria, el 1955, els premis Ciutat de Palma s’han convertit en una mena de bomba de rellotgeria. És cert que tots els premis literaris de certa rellevància tenen les seves polèmiques. Recordem, com exemple, que Juan Marsé va guanyar el premi Planeta (1978) amb 'La muchacha de las bragas de oro' presentada fora de termini, i de l’embalum que ell mateix va generar quan Maria de la Pau Janer el va guanyar (2005) amb 'Pasiones romanas'. Però els premis de la nostra ciutat sembla que duen marcat el segell de la controvèrsia al seu ADN. De fet, són amb diferència els més polèmics de tots els territoris de parla catalana i, probablement, de tot l’Estat. Avui parlarem del darrer escàndol suscitat fa sols uns dies amb la darrera concessió dels premis, però n’hi ha hagut molts d’altres al llarg d’aquests més de seixanta anys d’existència i en farem una mica de repàs en successius articles.
Ara anem als premis d’enguany. Sols parlaré dels literaris, que realment foren l’origen del certamen, tenen una llarga tradició i, al meu parer, són els més genuïns. Enguany el jurat del premi Joan Alcover de poesia, ha premiat, entre 111 obres presentades, el recull 'Ecogrames' de Jorge Fernández Gonzalo, madrileny de 40 anys que, tot i ser autor d’una tesi doctoral sobre Claudio Rodríguez, no sap ni gota de català. Segons ha declarat ell mateix, 'Ecogrames' és una obra escrita originàriament en castellà i traduïda al català per presentar al premi (per guanyar 12.000 euros en definitiva, perquè evidentment no sent cap respecte per la llengua catalana ni pel que representa). Hiperbòlicament algú ha dit que és una traducció feta pel Google Translate, però en essència no va tan desencaminat: sigui qui sigui que ha fet la traducció, no pot haver estat l’autor perquè els seus coneixements de l’idioma són minsos (per no dir nuls). Per tant, o les bases estan mal redactades o hi ha hagut mala fe per part del guanyador. No sé fins a quin punt ha de compartir culpes el jurat, però vull creure que, excepte l’empatx i mala digestió que suposa la ingent feinada d’haver de llegir un centenar i escaig de poemaris en un mes i mig, han intentat complir la seva comesa el millor que han pogut o sabut.
En canvi, la decisió del jurat de novel·la (Llorenç Villalonga) de declarar el premi desert, em sembla, gairebé tan polèmica com la concessió del de poesia i molt més difícil de justificar. Que entre 98 novel·les presentades, que també hagueren de llegir en un mes i mig (¿de veritat hi ha algú, si exceptuem Baltasar Porcel —que a la convocatòria de 1998 va dir que llegiria les 14 obres presentades en un cap de setmana—, que pugui empassar-se un centenar de novel·les en quaranta-cinc o cinquanta dies?), no n’hi hagi ni una digna del premi, em fa pensar que potser més que el nivell dels concursants el que hem de posar en dubte és el nivell del jurat. Apart que entre els membres no hi havia cap personatge ni escriptor excepcional, em penso que s’ha de ser molt prepotent per considerar que cap d’aquestes 98 obres estaven, ni que sigui mínimament, a l’alçada de les seves pròpies (em sembla que entre tots els membres del jurat no arriben a les vint obres publicades i, lamentablement, cap d’ells és un Juan Rulfo) i que, per tant, no pagava la pena premiar-ne cap. Un dels inconvenients de triar genis per formar jurats.
És, a dir, dues decisions que duran cua. Com moltes altres en la història d’aquests premis i de les quals parlarem en propers articles.