Errar és humà, sempre s'ha dit i és així, ningú de nosaltres som perfectes, tots errem en qualque moment al llarg del dia, i és un acte involuntari per aquest motiu es disculpen els errors.
Ser vague també és humà, sí, però no és un acte involuntari, la persona vaga ho és conscientment i per norma no cerca esmenar aquesta condició, sinó que més aviat el que fa és cercar a on podrà esplaiar-se en la seva condició de vaga i a la vegada guanyar un salari que l'hi permet mantenir-se sense passar massa pena.
Des de fa més de 40 anys els ganduls han trobat a on agombolar aquesta característica seva, la política els ha ofert aquest espai, bon sou, pocs maldecaps, fora un cap que els pugui acomiadar, i ells mateixos s'apliquen les pujades de sou sense negociació sindical ni patronal; el somni humit d'un inepte.
Dimarts la diputada Marga Duran es va equivocar, sí, i en això la disculpem tots, ja que qualsevol es pot equivocar; però aquesta errada de la Sra. Duran va posar un fet damunt la taula, dels 25 diputats del grup parlamentari del PP, cap altra s'havia llegit les esmenes que s'havien de votar i per tant cap d'ells va poder avisar a la Sra. Duran de què s'estava equivocant?
Aquesta gent és la mateixa que quan tenen un micròfon davant s'omplen la boca amb la "cultura de l'esforç" i aquesta cultura és la que ells prediquen als "joves"; m'agradaria que un d'aquests polítics d'entre 40/50 anys, que només ha cotitzat en feines pel partit o per càrrecs de confiança, d'un i l'altre partit, sortissen i ens expliquessin que és "fer feina" per ells, quin és l'esforç que requereix mantenir uns endolls salarials per individus que no tenen la més petita ètica professional per saber que, quan un no fa la feina que té encomanada, o ha d'aplegar o l'han de treure.