Dijous, a Mallorca, davant tots els ajuntaments, es convocaren concentracions per protestar contra la intercepció de la Global Sumud Flotilla. Un estol de vaixells que, dia 31 d’agost, salpà de Barcelona, i al qual s’hi sumaren embarcacions d’Itàlia, Grècia i Turquia, amb un objectiu molt clar: arribar a la costa de Gaza per trencar el bloqueig imposat per l’estat genocida d’Israel i obrir un corredor humanitari permanent.
Val la pena recordar que el bloqueig israelià, que dura ja més de 17 anys, ha convertit Gaza en una presó a cel obert, privant d’aliments, aigua, electricitat i assistència mèdica a més de dos milions de persones, una situació que ha empitjorat molt des de l’inici del genocidi l’octubre del 2023, que ha causat desenes de milers de morts i ha convertit la vida quotidiana a Gaza en una lluita desesperada per sobreviure.
Després de més d’un mes de travessia pel Mediterrani, els vaixells de la Flotilla han estat intervinguts per l’exèrcit israelià en aigües internacionals —un acte que viola el dret marítim—, molts dels seus tripulants es troben sota detenció i es desconeix encara quin serà el seu futur. Hi ha notícies que alguna embarcació podria haver aconseguit acostar-se a les costes de Gaza, però la realitat és que Israel, amb tota la seva maquinària militar i política, no dubta a impedir per la força qualsevol gest humanitari que vulgui rompre l’aïllament imposat. El missatge és clar: no volen que arribi ajuda, perquè el patiment és part de la seva estratègia de destrucció.
Davant això, crec que és una obligació i un deure denunciar les accions de l’estat d’Israel contra la població palestina, un genocidi que es perpetra davant els ulls del món. Però avui m’agradaria parlar-vos en concret del nom que dóna sentit a aquesta missió humanitària: Sumud.
La primera vegada que vaig sentir parlar del concepte Sumud va ser l’estiu 2023, a l’Escola d’Estiu del Mediterrani i Orient Mitjà, organitzada per l’Institut d’Estudis Internacionals de Barcelona. Allà vaig poder assistir a les classes de la professora i investigadora palestina Lena Meari, experta, entre d’altres coses, en metodologies anticolonials i teoria feminista anticolonial. A la seva classe ens parlà de les implicacions polítiques i pràctiques del Sumud, especialment en les presoneres polítiques palestines i la seva resistència contra els mètodes d’opressió colonial sexual, una recerca que mereixeria tota una altra entrega d’aquesta secció, però avui, m’agradaria parlar del significat general del concepte Sumud.
Sumud és una paraula en àrab que significa ‘constància’ i que també és traduïda com a ‘perseverància’, ‘resistència’ o ‘supervivència’ en el context cultural palestí, perquè, més que una paraula, ha esdevingut una estratègia política i una manera d’entendre la vida sota l’ocupació. Va nèixer el 1967 durant la guerra del sis dies o la tercera guerra entre Israel i una coalició d’estats àrabs, principalment Egipte, Síria i Jordània, quan Israel ocupà Cisjordània, Gaza i el Golan, i centenars de milers de palestins i sirians foren expulsats d’aquestes terres. En aquell moment, el Sumud es convertí en una resposta col·lectiva: quedar-se a la terra, no abandonar-la, negar-se a cedir davant l’expulsió com a acte de rebel·lia i desafiament.
Aquest és el que s’anomena Sumud estàtic, i que sovint es representa amb la imatge de l’olivera, arbre molt arrelat a Palestina o de dones camperoles embarassades que simbolitzen la continuïtat de la vida malgrat la violència de l’ocupació.
Amb el temps, però, el Sumud evolucionà i, a partir dels anys vuitanta, nasqué el que es coneix com Sumud de resistència. Fou durant aquesta època que es feren evidents la necessitat de generar noves formes de resistir que no es limitaven a quedar, sinó que cercaven construir alternatives i desafiar l’ocupació de manera directa. Durant la Primera Intifada, per exemple, el Sumud prengué la forma de comitès populars, institucions pròpies i boicots a tot el que provenia d’Israel. Fou una època en què la societat palestina, amb mitjans molt precaris, va decidir organitzar-se per educar els seus fills en escoles palestines improvisades, per curar els ferits en hospitals clandestins i per sostenir la vida col·lectiva sense dependre de l’aparell colonial. Aquella resistència pacífica fou durament castigada: setges totals, confiscació de béns, arrestos massius i violència constant. Però malgrat tot, els palestins varen resistir. I això és la clau del Sumud: la capacitat de persistir malgrat l’intent sistemàtic d’eliminar-te.
El Sumud, per tant, no és una estratègia militar, sinó una manera de viure. És reconstruir la casa després d’un bombardeig. És enviar els fills a l’escola tot i que cada dia hi hagi el risc que no tornin. És estimar, treballar, fer família i comunitat enmig del genocidi. El simple fet d’existir a Palestina és un acte de resistència.
Perquè quan un estat et vol expulsar, arraconar i fer desaparèixer, la constància de romandre, la decisió de resistir i el gest quotidià de continuar vivint són victòries immenses. I els palestins ho saben bé: quan tens tot un estat en contra, resistir és vèncer.
