Hi ha un moment en què un deixa de dubtar. Quan veus un patró repetit, entens que no és un accident: és un pla. Exactament això és el que està fent el PP amb l’educació pública: un pla meticulosament executat, amb olor de negoci i pocs escrúpols. Al PP només li interessa una universitat pública: la Rey Juan Carlos. I només pels seus màsters miraculosos. La resta? Que s’enfonsin amb l’Open Arms… i sense flotador.
Les Illes Balears sagnen per l’educació pública. Però Prohens, lluny de tapar la ferida, hi tira sal. I ho fa seguint el manual d’Ayuso: ofegar la pública per engreixar la privada. Les universitats privades aterren a Mallorca com a celebrities. Estora vermella i selfie institucional. I no és casualitat. És un full de ruta: alumnes convertits en clients i universitats transformades en caixes registradores.
El pla és clar com l’aigua. Retallen pressupost fins que la pública no té ni per aguantar-se dreta. I quan ja va amb crosses, apareix la «solució miraculosa»: la privada, sigui el CEU San Pablo o Adema. Així converteixen els alumnes en clients, les matrícules en hipoteques i l’educació superior en un luxe per a qui pot pagar-la o en un deute per a qui no. El PP desmunta la pública peça a peça i després fa veure que la privada és l’únic camí possible. Perquè ningú tria la privada per gaudir d’una experiència premium. Ho fa perquè l’obliguen.
I ho venen com «llibertat d’elecció». Un eslògan fantàstic…per enganar. No hi ha llibertat quan destrossen la pública. És com si et desmuntassin el cotxe i et diguessin: «Tria caminar o conduir un ferrari». O com quan et surt un bony i la sanitat pública no hi arriba perquè l’han desmantellada, i acabes pagant una mútua tot i que la targeta et tremola cada vegada que la fas servir. Molt lliure, sí.
El teu fill vol ser professor i no hi ha places públiques? A pagar. No tens una escola pública a prop pel teu infant? A pagar. No hi ha residències públiques per atendre un familiar? O els cuides tu o a pagar. Això no és llibertat. I tot mentre el lloguer o la hipoteca devoren el 70% del teu sou. La «llibertat» del PP és sempre la mateixa: la llibertat d’unes poques empreses i d’uns pocs privilegiats per fer negoci amb la vida de tots.
L’epíleg del manual del PP és encara més nítid. Barris convertits en decorat, pisos turístics desbocats, universitats buides dels fills de la gent treballadora, joves condemnats a ser mà d’obra barata per al turisme i un futur que s’encongeix com una samarreta de Shein al primer rentat. I després Prohens tendrà la barra de dir-te que tot això és casualitat. No. No ho és. És un pla. I t’afecta a tu, als teus fills i a la teva butxaca. El cop perfecte del PP.
