Tots els esdeveniments polítics, econòmics i socials que ocorren, especialment els polítics, estan fallant una vegada darrera l’altra. Sembla que no hi hagi res que vagi bé. El que no ho sembla, perquè és una veritat com una catedral, és el que diu constantment l’escriptor crític politòleg Jaume Vicens, que per a mi ha fet un invent que no ho és, ja que és una gran veritat. Jaume Vicens crec que és la persona que té més clar que per molt que existeixin eleccions cada cert temps, no hi ha democràcia. Jaume Vicens usa aquesta paraula en les seves crítiques, com a mínim una vegada a cada escrit. Però en el seu vocabulari, aquesta paraula sola ha deixat d’existir. Ell sempre diu, aquesta democràcia que no ho és i mai no s’oblida de dir «aquesta democràcia que no ho és». Per tant, no van gens desencaminats els polítics de l’oposició que diuen que el president del govern és un dictador, o que Sánchez ha creat una vertadera autocràcia. A mi no se m’ocorre dir altra cosa que, governi qui governi, basta mirar els que governen les autonomies, que també viuen en una democràcia que no ho és. Així que el problema és polític i com més enfora et trobes del poder, més autèntic pots ser o parèixer. I això és el que li passa a Vox, és a dir, a l’extrema dreta, que sembla que a tota Europa, li augmenten el nombre d’adictes, encara que quan governa també demostra que ho fa en una democràcia que no ho és.
De totes maneres, s’ha de dir que segons la ideologia i la manipulació rebudes, es veuen les mateixes coses, els mateixos fets i les mateixes idees de manera diferent, encara que alguna manera de veure-les és la real, perquè és la històrica, així com es veu a tot el món o perquè és la cientítica. I no és qüestió de suggestió ni de superstició. Així el fet que a tots els països lliures del món es parli i es defensi la llengua originària del país és un fet normal, lliure i defensat per la ciència. Això sol passar pertot menys a Catalunya, als Països Catalans, que sembla un pecat defensar la llengua del país. Així que quan es troben tants d’obstacles per poder aconseguir que aquesta llengua sigui la del territori, o que n’hi ha molts que volen impedir que sigui la llengua del país com a la resta de població mundial, sorgeixen persones i actes que intenten defensar-la, perquè la veuen atacada. Així, a l’institut Eugeni d’Ors del Principat de Catalunya, han posat a l’exterior una pancarta que diu: «PER UN PAÍS DE TOTS, L’ESCOLA EN CATALÀ». Llavors sorgeix un grup contrari que ataca l‘existència d’aquesta pancarta, que no hauria d’existir si no s’hagués actuat en contra de la normalitat i de la realitat. Aquest grup és AEBCatalunya, que publica a la xarxa social X el següent: «Denunciaremos esta pancarta del Instituto Eugeni d'Ors con un lema sectario que defiende el monolingüismo en catalán y lo intenta identificar con una Cataluña que en realidad y muy a su pesar es bilingüe».
Aquesta part de Catalunya no és bilingüe, la volen fer bilingüe, perquè saben que el bilingüisme és la primera passa cap a la sustitució lingüística de la llengua dominada. I nosaltres hem d’impedir de totes totes que aquest país nostre continuï pel camí on l’han col·locat els contraris, el camí del bilingüisme o el camí de l’eliminació de la llengua catalana, que això és el que volen els contraris a la llengua.
Pere Antoni Pons, escriptor mallorquí, va parlar amb un conferenciant que havia fet una conferència al CCCB (centre cultural multidisciplinari dedicat a explorar els grans temes de la societat contemporània per mitjà de diferents llenguatges i formats) que li va dir que un llatinoamericà li havia demanat perquè defensava la llengua catalana si era una llengua opressora. Pere Antoni Pons publica a X el següent: «Si un llatinoamericà als PPCC considera que el català és una llengua opressora, el problema no és del català sinó de l'actitud colonial del llatinoamericà en qüestió. Que això, tan elemental, l'esquerra catalanista sigui incapaç de dir-ho demostra que la colonització és total». Esperem que no siguin tots els llatinoamericans que pensin així, perquè no tots hauran estat manipulats i aquest és un pensament manipulat segur.
Per no canviar de tema, continuarem amb els atacs que es fan a la llengua catalana, la nostra llengua. En aquest cas, qui ens informa a l’X és un dels nostres, Víctor Alexandre, que ens diu: «L'autoodi d'individus com Xavier García Albiol (alcalde de Badalona, representant del pensament del PP i de Feijóo) és tan patològic, tan malaltís i vomitiu com la seva ideologia ultranacionalista espanyola». I per això: «El PP d'Albiol vota en contra de fer la Cavalcada de Badalona en català».
El mateix passa aquí, a les Illes, amb el conseller d’Educació Sr. Vera, que està encaparrotat a introduir el castellà a l’escola, reduint el poc que es fa en català. El que passa és que el castellà és amo i senyor a l’escola. I fer més passes oficials a favor del català significa pegar puntades de peu al català per treure’l fora. Quanta raó té jaume Vicens amb allò d’aquesta democràcia que no ho és. Si ho fos no li passaria això al català.