L'editorial Moll va publicar l'any 1977, en una edició especial per a la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, cosa impensable avui en dia d'una entitat bancària, que va repartir àmpliament entre els seus clients, Plantes de les Balears, d'Antoni Bonner. Aquests dies, després de la seva mort, el passat 8 de desembre, se n'ha parlat molt d'aquest bon home, lul·lista, músic, naturalista, ecologista... en especial per part de la gent que l'estimava o, sobretot, que gràcies en part a ell, estimava el que ell va ensenyar a estimar. Jo en som un clar exemple. Tenir entre les meves mans aquest llibre senzill de divulgació botànica per a principiants és no només un gaudir de la seva redacció amable, sentida, farcida d'informacions i matisos, de descobriments per a principiants naturalistes com era jo aleshores, sinó també és tenir entre les mans una escalfor tendra que dura, que sempre dura, com una flama encesa «com a la nit les flames a la fosca», fins al dia d'avui.
Aquest llibre es va editar com he dit l'any 1977, el mateix Antoni Bonner en el seu pròleg hi deia això: «Una darrera advertència. Si aquest llibret pot encoratjar l'afició a la botànica balear, estaré més que content. Però si, en el sentit que conèixer millor és estimar més, i estimar és voler conservar, aquest llibret pogués fer qualque cosa, per petita que fos, per frenar la destrucció massiva del paisatge balear que tots hem presenciat en els darrers quinze anys, llavors em donaria per enterament satisfet».
Quina llàstima que tants de mallorquins, i mallorquines, que han assolit poders de decisió política i administrativa importants des d'aleshores, en temes tan cabdals com de legislació urbanística, ambiental, de mobilitat, de protecció del territori, de la seva biodiversitat, no coneguessin aquest llibre, o que no en fessin gens de cas si mai el varen conèixer. Quina llàstima que la seva divulgació no s'hagi seguit intentant fer arribar a més capes de la població, a més generacions que sorgiren des d'aleshores que són en definitiva les que decideixen el model de vida que volem. Quina llàstima que a pesar de tantes bones ensenyances i orientacions siguem on som ara.