Encara que manca un article pel que fa al tema de referència, on abocar la indignació per la incompetència de l'administració i autoritats responsables en la protecció dels hàbitats i espècies i l'enumeració de les responsabilitats, segons normativa administrativa i penal, on en són imputables, em limitaré simplement a transcriure literalment la meva darrera aportació al fòrum naturalista del GOB, un altre llarg absent en l'assumpció de responsabilitats en el tema.
26 de novembre de 2025. Entenc que després de més de quinze anys de fer aquesta petició al GOB, ‘Cabres: Per a quan una campanya del GOB?’ és hora de demanar explicacions... quin doi, quina pèrdua de temps, quina gosadia, pens alhora. La degradació i devastació dels ecosistemes, hàbitats, comunitats forestals de les Illes, de la Serra de Tramuntana en especial, sobretot, són al límit de la seva possibilitat de subsistència, els ho vull dir. El canvi climàtic és un problema no menor afegit, però el pitjor de tot és la indiferència, la ignorància, la prepotència, la provocació, la deixadesa, la irresponsabilitat, l'immobilisme… no de qui ja sabem amb noms i llinatges, sinó de amb qui hem confiat i pacientment esperat resposta. Com que no em desdic del que vaig dir i proposar, ben al contrari, fa ja molts anys, sense fruit ni resposta, vull fer reviure les mateixes meves paraules, sense correcció, talment, perquè tan mateix no es tracta d'un tema ‘ego’ meu, encara que sí m'afecta com espectador, com estimat d'aquests llocs que estan morint per culpa nostra davant nosaltres, si ho miram, si ho volem mirar.
26 d'abril de 2010. No sé per on començar perquè en tenc massa opcions. Puc fer una simple crònica d'una excursió clàssica a Mallorca, el Puig de Maçanella per exemple. Puc parlar dels reptes que hom enfronta en travessar la Serra. Potser dir que estic ansiós de mostrar les fotos realitzades, no a qui coneix molt bé aquests cimals de les nostres muntanyes: naturalistes, fotògrafs, atletes, excursionistes.... no, sinó per a qui no li passa pel cap fugir i caminar per aquests pedregars gairebé inhòspits, però alhora, els paisatges més bells de la Mediterrània.
També podria iniciar l'escrit amb una referència a la proposta de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat, a la doblerada que s'han gastat en publicitat, en l'abandonament dels marges i marjades, dels oliverars, de les fonts, de les síquies... Abandonament del que he estat actor i testimoni. Actor perquè amb altres treballadors, eixermàrem, tallarem, arrabassarem, podàrem, cremarem... càrritx, argelagues, pins, oliveres, alzines... per tornar a recuperar comes i marjades que, amb la feina feta, eren bones de mantenir. Vull dir que la nova vegetació silvestre invasora de l'olivar era bona de controlar, que les oliveres, una vegada coronades, fetes les tanyades els anys següents i establertes les partides, estaven vestides i preparades per donar les millors olives del món. No, és més fàcil encarregar, amb els nostres doblers, a una agència publicitària milers de cartells de la proposta de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat. Per no parlar de l'enorme indignació que me puja a la cara en pensar que treballadors ben coneixedors d'aquestes feines de muntanya han hagut d'anar a l'atur o a cercar altres feines perquè els doblers que s'havien d'emprar per pagar-los els seu ben guanyat sou ha anat a parar a les butxaques de partits i polítics que tots coneixem.
I tanmateix, les cabres segueixen fent molt de mal als alzinars i a aquesta vegetació relicte, empenyalada, confinada a indrets escassos, inaccessibles però al barram de les cabres. Els alzinars no tenen sotabosc, ni tan sols alzines joves, ja no parlem d'arbres o plantes de llavor. La declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat posarà remei a aquestes amenaces mortals per a la Serra de Tramuntana? No n'hi ha prou amb la protecció que li ja li hem atorgada en forma de diferents figures d'Espais Natural Protegit: Monument Natural, Reserva Natural, Paratge Natural, o de diferents formes de protecció urbanística: ANEI de màxima protecció, ARIP...?
Cert que la milana o el voltor negre, emblema de la Serra, s'han recuperat molt del seu perill d'extinció. Això ha estat possible gràcies a la tenacitat i a la feina de gent feinera i ben preparada i, no cal dir-ho, d'un bon pressupost. Però l'hàbitat segueix en perill. Si observau be els paratges de la Serra de Tramuntana, podreu comprovar com han crescut les urbanitzacions, com sobrevolen els helicòpters particulars o els avions militars a zones biològiques crítiques, com les cabres afecten la humitat i temperatura dels escassos i precaris boscos d'alzines, com de fàcil és trencar la terra i el paisatge amb una excavadora, com arreu hi trobareu restes de foguerons, de fems, de vessaments, d'abocadors, com de fàcil moren les alzines amb l'augment de la temperatura pel canvi climàtic... La nostra Serra de Tramuntana el que necessita de bon de veres és que se la protegeixi de manera efectiva, i qui ho fa, qui ho ha de fer? Només una dada: no són pocs els ajuntaments de Mallorca que tenen més municipals al seu poble que agents de medi ambient (agent de l'autoritat amb funcions de policia judicial en medi ambient i preparació tècnica en la matèria) hi ha a totes les Illes. Aquests funcionaris són qui realitzen la feina de camp d'observació de vigilància, necessària per diagnosticar ràpidament un problema i cercar-hi la solució.
Per molt lloable que sigui la voluntat del Govern i de molta gent d'assolir la figura de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat, no lleva que aquesta campanya i aquesta figura no serveix de res si no hi ha un reconeixement de la necessitat i una vertadera capacitat d'acció permanent de protegir la Serra de Tramuntana... fora dels despatxos.