És així, necessitem amb urgència, treballar col·lectivament per un món diferent, des d’aquí, del local amb visió global. Comencem l’any amb unes perspectives preocupants. El segrest del president de Veneçuela i la seva esposa, fa una setmana, les amenaces cap a Colòmbia, Mèxic, Cuba per part del president Trump, les advertències cap a Groenlàndia –per les bones o per les males–, la paràlisi de la negociació per la pau a Ucraïna, els atacs, silenciats, a Gaza a pesar de l’Acord signat a Egipte… Preocupants és molt feble, podem dir obscures, negatives, pessimistes perspectives.
Necessitem empènyer, i fort, als nostres representants públics, al ‘Gobierno’, al Govern, als batles i batlesses perquè alcin veus autoritzades reclamant la pau, unes noves relacions internacionals multilaterals, sense hegemonia d’uns estats sobre els altres, ni els EUA, ni Rússia, trepitjant sobiranies. Necessitem que la societat civil d’aquí, d’arreu de l’estat espanyol, d’Europa, surti als carrers exigint accions polítiques fermes, coherents, solidàries, amb els pobles invadits, amenaçats.
Ho han dit les persones que conformen Mallorca per la Pau reunides a Sencelles aquest dissabte proppassat. Després de constatar «una profunda preocupació per la situació global en el món, marcada per una crisi ambiental, social i geopolítica sense precedents» critica que les grans potències continuen apostant per models econòmics basats en l’extractivisme i el consum massiu… Reclama que prevalgui el dret internacional i proposa reforçar el paper d’organismes com les Nacions Unides, eliminant el dret a vet i recuperant els drets humans com a marc bàsic d’actuació. Així mateix exigeix la fi de la guerra a Ucraïna, i del sofriment del poble palestí a Gaza i Cisjordània.
Ho ha dit igualment la Universitat de les Illes Balears, en un comunicat recent, s’ha d’exigir el respecte al dret internacional per part dels dirigents de les grans potències, als drets humans, ambdós fonaments imprescindibles en les relacions entre estats i pobles al món.
Necessitem ser moltes persones, conscients de la realitat que vivim, disposades a treballar per la Pau, per la transformació d’aquest sistema econòmic que afavoreix el canvi climàtic amb l’afany d’extreure riqueses naturals del planeta, com és el subsòl de Groenlàndia, o Veneçuela, o tants altres països africans com el Congo. Hem de ser moltes que donem suport als pobles empobrits, que lluiten per recuperar la seva sobirania, poder decidir sobre el seu territori, sobre les seves matèries primeres, en una paraula sobre el seu futur.
Donem suport a aquells dirigents que treballen per un nou model monetari, lluny del dòlar com a única moneda de les transaccions comercials, com és el BRIXS, Brasil, Rússia, Índia i Xina, i que en el 2010 se sumà Sud-àfrica. (L’acrònim BRIXS en català, correspon a les inicials dels estats inicials que conformen l’associació) També han sigut reconeguts com a socis i participen en diversos fòrums de treball de l’associació: Bielorússia, Bolívia, Kazakhstan, Cuba, Nigèria, Malàisia, Tailàndia, Vietnam, Uganda i Uzbekistan. Com veis països diversos, amb governs plurals, amb polítiques diferents, però que s’uneixen per uns acords que poden canviar la supremacia del dòlar dels EUA, i altres mesures col·lectives.
Volem treballar per la pau, des de molts espais i fronts, en la mesura de les possibilitats que cadascú hi pugui aportar, conscients que la unió ens fa fortes, disposades a fer feina col·lectiva per canviar aquest món dominat pel sistema capitalista depredador, que accelera el desastre mediambiental, la pobresa, la infelicitat i frustracions de milions de persones, que volem viure en pau, en igualtat, en respecte per a totes les persones humanes.